EMPREMTES

Un poema és l'espai insubstiuïble de les coses. RAMON RAMON

dimarts, 1 d’agost de 2017

ESCENA DOMÉSTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ESCENA DOMÉSTICA 

Años descerrajados, extendidos 
escrupulosamente en la mesa 
de la cocina, junto al portátil... 

Nada está en su sitio:
en la despensa ropa vieja, 
el pintalabios rojo sobre el verde
cenicero, horrible, que tu madre 
nos trajo de algún viaje olvidable, 
bolígrafos tirados por el baño... 
En el comedor ¿un castaño? 

A no existir nos desafía 
la ceniza de mi cigarro, 
y mis ovarios me recuerdan 
que estoy irremisiblemente 
viva ¿qué se le va a hacer?  
Seguir descerrajando nuevos años,  
supongo.

Bibiana Collado Cabrera
Performance
Aula de poesia de la facultat de Filologia, València, 2009
Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

Pere ha dit...

Poema desesperat, la realitat quotidiana ... cru, fantàstic.

Bon dia Calpurni

M. Roser ha dit...

Sovint no podem pas triar com ha de ser la nostra vida...Però sempre en podem treure la part positiva!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La vida quotidiana és tan quotidiana!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada