EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

diumenge, 26 de març de 2017

MENTIDES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MENTIDES 

En la foguera del desig 
crepiten com una música 
breu però intensa, 
com un castell de focs artificials 
que ens sorprèn en la nit 
un ram de mentides, 
un ram ofert amb una sinceritat 
nua, apassionada, exaltada, 
amb la qual s'han escrit 
les millors pàgines de la literatura. 
Ardent en la foguera del desig 
confesse que he mentit; 
encadenar-me al seu cos 
encara no em sembla
prou penitència.

Manel Alonso i Català
Oblits, mentides i homenatges
Ed. 7 i mig, 1998
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Com es pot oferir un ram de mentides amb sinceritat? trobo que és una bona mica contradictori...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Potser tingues raó, però elpoeta, ja sap, és lliure de fer el que vulga amb la seua poesia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada