EMPREMTES

Ja ho vaig dir i ho torne a dir: “Més enllà de la lletra impresa també hi ha poesia.” SALVADOR JÀFER

dijous, 20 de juliol de 2017

[DES DEL VIDRE ESTRET DE LA FINESTRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Des del vidre estret de la finestra
no hi ha més camí que el cel.
Jo no vull poemes morts
paisatges del record,
vull collir metàfores,
pouar dels núvols
lletres oblidades en l’aire.
Des del vidre de la finestra
vull sentir el pes
de l’oronella en els meus ulls,
el tacte en les mans que s’obrin buides.


Berna Blanch
Espiga
Editorial Meteora, 2009
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 16 de juliol de 2017

AQUÍ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AQUÍ

Se m'han tornat les coses 
com encenalls cremats. 
He deixat els meus passos 
fora d'aquí: 
sabates molt gastades. 

No moure'm. 
Passar molt de temps 
aquí.
     —Se m'ha tornat un content 
silenciós, que no veig, el temps.

Joan Vinyoli
Vers i prosa (a cura de Ferran Carbó)
Eliseu Climent, ed., 1990
Més sobre l'autor, ací

dijous, 13 de juliol de 2017

[OMBRA DE TARONGERS...]

(Imatge pròpia)
Ombra de tarongers a l'hort dels somnis, 
devessall de gesmil sobre un llit de setembre, 
àngel d'ulls clucs mentre arbores la bandera, 
palmeres, pluja, sàlvia i espígol. 
Sento anar-se'n la neu dels ulls 
illa avall on ballen d'ànsia les barques, 
xarxa de boira on em menjo l'enyorança 
de besar-te.
Joan Terol
La pluja nòmada
Amós Belinchon, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 9 de juliol de 2017

AVERANYS D'AIGUA

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
AVERANYS D'AIGUA

I

La gota
cau 
sobre la superfície atesada de l'aigua. 

El degoteig no sap del temps que passa. 
La memòria eixamplava 
coneixements profunds sobre els cercles de l'aigua. 

Endevine el present sobre l'onada:
em vas voler un dia 
i ara —tostemps— conserves la mirada.

II 

Gratitud de l'amor. 
Navegues l'arxipèlag ardent. 

Mirada, anhel, carícia.

Navegues més enllà de la boira 
percaçant la delícia. 

Decorres amb la gota de temps 
que cau sobre la cinca.

i III

Moment íntím a la cruïlla del temps

        Cau la darrera gota
        sobre els enyors recòndits.

Emili Rodríguez-Bernabeu
El rostre de l'amant
Eliseu Climent, editor, 1992
Més sobre l'autor, ací

dijous, 6 de juliol de 2017

[EM PERD PER LES IMATGES I ELS SONS,...]

(Imatge presa d'ací)
Em perd per les imatges i els sons, 
sent cançons al voltant 
i colors i formes transhumant-se. 
Prove de tancar la finestra 
que dóna a la placeta 
que congrega aquesta música boja, 
aquesta dansa d'espectres, 
i aprenc de caminar tot sol per la ruta del silenci 
en què desemboque.
Estalvi del pànic 
invente uns ecos de llauna. 


Manel Rodríguez-Castelló
Erosions
Amós Belinchón, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 2 de juliol de 2017

DE LLAVI A LLAVI

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
DE LLAVI A LLAVI

Mentrestant rius et bese
i aquest bes no s'acaba 
mai de la vida: beses 
encara amb un somrís. 

Un bell secret batega
infús en ton cor líquid: 
tu ets aroma i sospir 
en un bes que sempre vius.  

Inici ple de vida,  
d'argent i or, flor per mig  
ta joventut feliç.  

Només fragància teua,  
amor ardent unint 
realitat i desig.

Josep Maria Ribelles
La mort als llavis
Edicions de la guerra, 1991
Més sobre l'autor, ací

dijous, 29 de juny de 2017

HIVERN

(Imatge pròpia)
HIVERN

Vas entrar a la meua vida
com un febrer cansat.
Com la matèria d’una lliçó
que durant anys havies repetit a classe.
I vas saber que la nostàlgia
és un ascensor que puja fins a l’àtic
i amb els anys fa més llarga la baixada.
Potser ja ens havíem trobat,
en una altra vida, en un altre país,
en la terrassa d’un Starbucks,
fent cua per a un concert
o obrint la porta dels congelats
d’un supermercat del barri.
Sé que, com diu la poeta,
res passa ni passarà dues vegades.
Però m’hauria agradat trobar-te així,
de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.


Àngels Gregori
Quan érem divendres
Ed. Meteora, 2013
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 25 de juny de 2017

[UNA POMA TALLADA...]

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
Una poma tallada transversalment no és 
Sinó una aportació més a allò que decidim. 
Perquè una poma no implica res, 
Tan sols una mirada. 
I aquesta sempre espera una veu d'enunciació. 
Una sentència projectada en el desert. 
Una apropiació ampla i solemne, 
Estesa com una ala cap al mar.


Lluís Roda
La fi de l'hemicicle
Gragal llibres, 1988
Més sobre l'autor, acíací

dijous, 22 de juny de 2017

APRENDRE

(Il·lustració que acompanya el poema, realitzada per Jesús Placencia)
APRENDRE

El canvi 
d'estació. No cessarà 
l'orquestra -no és possible fer callar 
la seua melodia-. Escolta. Escolta potser puguen dos tristos ballarins 
finalment 
compassar-se. Balla tu. Balla tu balla balla
                                                                -si abans 
t’aferrares
ara et desprens-. Balla tu i mentre balles 
aprén el que diu –la cosa que canvia 
no mor- aprén 
el que diu
la cançó de la tardor: 
                                  la cosa que canvia 
no mor.

[Traducció del castellà feta per mi]

Ada Salas & Jesús Placencia
Diez Mandamientos
La Oficina edicions, 2016
Més sobre l'autora, ací i ací

APRENDER / El cambio / de estación. No cesará / la orquesta -no es posible acallar / su melodía-. Escucha. Escucha tal vez puedan dos tristes bailarines / al fin / acompasarse. Tu baila. Tu baila baila baila /-si antes / te aferraste / ahora te desprendes—. Tu baila y mientras bailas / aprende lo que dice -lo que muda / no muere- aprende / lo que dice / la canción del otoño: / lo que muda / no muere.

diumenge, 18 de juny de 2017

[EL MAR HA MORT A MORELLA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El mar ha mort a Morella, 
però les aigües s'enfonsen 
en l'oceà tel·lúric de pedra 

Navegue en aquest Vaixell, 
m'enfile per llargues fondals, 
porte el timó, dalt, al Castell 

Imagine sants, marededéus per Vallivana, 
me'n fuig, vire per l'altre costat,
vénen corsaris i pirates per Vallibona 

Hom no pot veure el nostre Mar 
des del vell Castell de Morella, 
però a les seues costes hi ha Ports
per on naveguen vaixells de pedra


Víctor Soler
Cant de Morella
Publicacions EL Cingle, 1985
Més sobre el autor, ací

dijous, 15 de juny de 2017

QUI ÉS POETA?

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
QUI ÉS POETA?
A Josep Porcar.


Un poeta és un fantasma, un espectre que detecta mots en l’aire, un mecano d’oblits i records que, autònom, s’expandeix i crea... Però el fum i certs predicadors de la voràgine escampen la venjança blanca de la ignorància.

Inconscient i àngel, diu una llum invisible que no sap, ni la comprén. Diu la veu capaç de generar el món.

Cada matí s’endreça i perfuma; obre la primavera i sobre les fulles, de bat a bat, extrau l’essència d’unes paraules; després pinta tot l’amor que és capaç, per tu.

No complica la vida, ni la disfressa, ni capgira el vocabulari amb dissenys de combinatòria estrafolària. Se sap caduc.

Perceps la saba estranya que t’injecta?

Així el poeta escriu silencis marcits, flors impossibles, la pedra òrfena d’ombra, l’efusió d’un sol que s’esgota; com una sínia t’aboca, al cor, una aigua profunda, fresca. I te n’adones de l’íntima soledat del món amb què palesa la joia, la tristesa.

Per tu inventa focs petits, lleus vols, batecs per desfer els murs d’un riure buit... la incomunicació, tessel·la i carn al mosaic de la desesperança.

Un poeta no és tan sols un atribut o predicat... s’engronsa i creix pluja en la paraula.

Josep Lluís Abad i Bueno
L'amor
Edicions DosPuntZero, 2010
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 11 de juny de 2017

POEMA AMB DATA (LXXXIX): DES DE PILATS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DES DE PILATS 

Diumenge, 11 de juny de 1939 

La cambra quadrada de sostre alt 
amaga al capdamunt una petita finestra, 
esperança de qualsevol notícia. 

No tenim llits ni condicions, 
cada dia és un condol. 
Arreplegats a terra com els cucs, 
ens empassem les olors 
del forat de la cambra 
i de la brutícia antiga de les parets. 

No tinc res de res, 
tan sols la paraula i el pensament, 
i això –creieu-me– fa molta nosa. 

Raimond Aguiló
Les cartes marcades
Ed. Témenos. 2011
Més sobre l'autor, ací

dijous, 8 de juny de 2017

[HI HA DIES...]

(Imatge pròpia)
Hi ha dies immensos 
per a un cos tan breu. 

Hi ha un espill 
on vore's en l'eternitat, 
un aire on sempre és present.

Hi ha dies 
en què percebem el món 
més enllà d'este cos nostre. 

Hi ha dies en què som 
immensament humans.

Berna Blanch
Amb línies vives
El petit editor, 2017
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 5 de juny de 2017

JUGANDO CON LOS COMETAS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
JUGANDO CON LOS COMETAS

                 Cuántas gentes corren tras la riqueza sin tomar reposo.
                 Toda la noche hacen sus cuentas, por el día galopan.
                 La vida pasan en un anhelo constante, lleno de fatigas.
                 No saben que sobre el techo de sus casas el cielo es azul.

                          Tai Fu Ku
                          (Siglo XIII) 

Nos aconsejó el Maestro: 
—Para saber cuál de vuestros conocidos es un hombre vulgar, 
dispuesto a todas las traiciones, 
                                                apto para lo más banal,
basta que le miréis a los ojos 
cuando entre en vuestra casa. 
Si solamente sabe alabar la extensión del huerto, 
del dinero que os producirá la cosecha, 
si contempla con envidia los árboles plantados en el jardín y no 
sabe pararse un instante
a escuchar el canto de los pájaros. 
O no adivina la felicidad que anida en vuestros hijos 
jugando con los cometas,
                                   id con sumo cuidado: 
éste es un hombre vulgar 
que os puede vender por un módico precio. 
Tan sólo sabe captar el exterior de las cosas, 
nunca la profundidad del corazón.


Miquel López Crespí
Grietas en el mármol
Ajuntament de València, 1994
Més sobre l'autor, ací

dijous, 1 de juny de 2017

VINGUTS DE FORA

(Fototeca.cat)
VINGUTS DE FORA 

Juzi va arribar aquí, 
de la llunyana Xina, 
travessant les muntanyes del Xinjiang, 
la vall de l'Amudarja. 

Vorejant la mar Càspia,  
defensant-se dels bandits i pagant peatges,  
aconseguí d'establir-se al Creixent Fèrtil  
on va trobar Daozi, company de viatge.  

De l'Orient vénen els regals dels mags.  
Juzi i Daozi de l'Orient arribaven  
per lluir esplendorosos, a la costa  
del Llevant ibèric i mediterrani.  

Tant hem d'agrair aquells esforços èpics  
quan viatjar no era tan senzill!  
Tant ens queda per fer, d'agraïment, encara!  
Que ens van trobar quan érem una Amèrica  
per fundar i conquerir. La roda de la història  
volteja en molts sentits.  

Juzi és un taronger, Daozi l'arròs.


Josep Ramon Aragó
Temps de ciutat i arbres
La Garúa llibres, 2008
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 29 de maig de 2017

[LA TEVA BOCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La teva boca, espiral 
de dolls de coure i joc, 
se centra en mi; 
els rovells celestials ens 
anomenen, quan les nostres
       veus-misteri 
arrenquen pèls al vidre. 
Separats, avancem per camíns 
veïns, on cel i brau, batejats
       amb forques,
       somriuen; 
sento prop el teu lluny, 
un raig m'acarona tranquil.


Miquel de Renzi
Tres fan la centena
Edicions del Mall, 1978
Més sobre l'autor, ací

divendres, 26 de maig de 2017

CAMINS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CAMINS 

M'estime les senderes solitàries, 
transitades només per un silenci 
que guaita 
potser un diàleg intens, 
potser una amistat o un amor, 
sempre un secret per desvetllar. 

Hi ha camins que s'acaben, 
com hi ha camins que ens duen a altres.

Hi ha tants camins que es perden, 
inacabables...!

Antoni Prats
La joia
Ed. Bromera, 2008
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 23 de maig de 2017

ESCALPEL I METRÒNOM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Escalpel i metrònom
compartien silenci
al piano del pare,
en la meva infantesa.

Només ara, amb el temps,
en començo a sentir,
en començo a comprendre
les estranyes històries.

El temps tan ben tallat.

[Traducció de l'estonià feta per Jaume Subirana]
Doris Kareva
Aja kuju
Verb, 2005
Més sobre l'autora, ací


[Skalpell ja metronoom] // Skalpell ja metronoom / mu isa klaveril / enda vahel hoidsid vaikust, / kui ma olin laps. // Nüüd alles, aegamööda, / olen hakanud kuulma, / mõistma / nende kummalisi lugusid. // Imeõhukeseks ihuvad need aja.

diumenge, 21 de maig de 2017

PASSEIG POÈTIC DEL PUIG DE SANTA MARIA

Dins de les activitats que l’Ajuntament del Puig de Santa Maria ha preparat per a la 2a Setmana de les Lletres, hui ha tingut lloc un recorregut cívic pel Passeig Poètic. Enguany he estat invitat a llegir un dels meus poemes que restarà imprés en el passeig durant tot l’any al costat dels d’altres poetes.
Aquest és el poema d'"Inventari de fragilitats" que hi he enviat:

                 Llevàrem l’àncora.
Ens vam aventurar
per aigües desconegudes
i territoris perillosos per a l’amor
com qui es fa a la mar sense mapes ni brúixola.
Volguérem assenyalar els punts cardinals
amb la fragilitat de les nostres abraçades,
orientar-nos enmig
                 del desordre dels nostres cossos,
marxar mar endins o terra enfora, que tant li fa
a l’espill de les aigües salabroses del desig.
Nauxers maldestres, navegàrem
al bell cor de l’aigua novella, imprudents
com qui nada envoltat de taurons.
Resseguírem vents despullats: horitzons
transparents: aurores insomnes: capvespres
resplendents: escumes iridescents...
Amb l’efervescència peremptòria
                del deler volguérem abastar la mar.
Mar enllà, però, sospitàrem que no trobaríem
la nostra Icària.
                         Massa tard:
vam arribar a terra incògnita.
I ensopegàrem, orfes de fars, amb roques
filoses que tallaven com guillotines.
Ptolomeu ja havia advertit
en els seus mapes de l’existència de serps de mar
i certes criatures perilloses: Hic sunt dracones.
       I també de caníbals. Nosaltres.
D’aquella travessia només quedà al bell mig de la mar
              el derelicte del nostre atreviment.
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016

dimecres, 17 de maig de 2017

[MULTIPLICÀVEM PEIXOS I PARAULES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
multiplicàvem peixos i paraules 
escorcollàvem llibres
                       i pedres antiquíssimes
      amuntegant 
còdols i vidres
      cercant somnis i noms 
petges de llum escoltant els sons
                    dels cargols marins 
i el vent entre les gorges 

vam crear ponts i camins resplendents 
de bat a bat oberts
                     als dies i les nits 
i escriguérem insomnes
                          cròniques invisibles 
jorn a jorn escriguérem 
històries i amors 
amb segles i batalles 
fams i suors de segles
      revoltes sense fi 
i amb noms oblidats i volguts
      ennumeràrem 
tots els detalls de totes les memòries 
sense oblidar les hores i els moments
les llargues nits viscudes
les pedres soterrades 
el marbre i la maragda 
i els anys d'ales incertes 
i vam veure el futur dels nostres somnis 
el poble el nom i la paraula


Jaume Pérez Montaner
Museu de cendres
Diputació Provincial de València, 1981
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 13 de maig de 2017

[HE TROBAT QUE UNA NIT...]

(Posta de sol sobre el Nil. Imatge pròpia)
He trobat que una nit 
pot omplir-se 
de paraules ben baixes. 
I que els més suaus 
pensaments volen 
per l'aire. 
Fins i tot qualsevol 
estrella pot baixar, 
dir-te un secret 
a l'orella. 
Sensacions meravelloses 
inunden el temps. 
Em conforme... 
Els crits dels semàfors 
han deixat soleta
la lluna. 
Una palmera ha gratat el cel. 
Fent-li una pessigolla petita 
al dit gros.

Fina Cardona
Pessigolles de palmera
Edicions del Mall, 1981
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 10 de maig de 2017

Sl TU NO LA MIRAVES

(Imatge pròpia)
(Demà Olga fa 81 anys)

Sl TU NO LA MIRAVES

ARRIBAVEN ONADES sense fred, 
acostaven la nit i no ho sabien. 
Els pins fugien cap al nord, vençuts 
pel llevant sense treva. 
No aquella tarda, amor, no aquella, 
que l'aigua sense tu venia trista 
i es moria en miralls vermells i grisos, 
sense memòria teva, sense mans 
perdudes a l'escuma. No semblava 
que alguna cosa dins pogués ser viva 
si tu no la miraves.


Olga Xirinacs
Suite marítima dins d'"Óssa major". Poesia completa (1977-2009)
Ed. Òmicron, 2009
Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 7 de maig de 2017

TOTS ELS TEUS ANYS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TOTS ELS TEUS ANYS

Per molts anys que passin hi ha segons que queden. 
Cura'ls com el bon vi, et donaran vida 
i sang per la nit dels temps i la carn. 
Llavors podràs llegir Homer amb placidesa, 
somiar en noves ítaques i aprendre 
que el destí no era una carta marcada, 
sinó una carretera estreta i llarga 
per on has transitat tots els teus anys. 
Si hi vinc, jugarem com quan érem nens 
i ploraré si no em deixes la pilota. 
No tot passa en debades. Hi ha moments, 
pocs, és ben cert,
                            que valen una vida.


Rafael Vallbona
Platges de la ment
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací

divendres, 5 de maig de 2017

ARETÉ

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Ella guarda un calcetí meu 
al seu armari, una prenda 
inútil que mereix el vell amor 
d'uns mesos d'hivern i d'almoina. 
Encara escoltaré la criatura 
que elles diuen pena per no
perdre'm la processó de l'oblit 
entre les coses que no volien ser-nos. 
Volia fugir i em vaig perdre  
endevinant aquell silenci de veus:  
no hi ha més tristesa que la que gastes  
i jo encara guarde l'altre calcetí.  
L'amor era un exiliat entre nosaltres,  
el vàrem foragitar com un jueu de la terra,  
i ara ens mira des del seu paradís, riu;  
nosaltres no érem sinó la seua creació,  
ho comprenia tot, i nosaltres respiràvem,  
mentrestant, i ens miràvem els ulls per a gaudir.

Salvador Iborra
Un llençol per embrutar
Viena Edicions, 2003
Més sobre l'autor, ací