EMPREMTES

Ja ho vaig dir i ho torne a dir: “Més enllà de la lletra impresa també hi ha poesia.” SALVADOR JÀFER

divendres, 26 de maig de 2017

CAMINS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CAMINS 

M'estime les senderes solitàries, 
transitades només per un silenci 
que guaita 
potser un diàleg intens, 
potser una amistat o un amor, 
sempre un secret per desvetllar. 

Hi ha camins que s'acaben, 
com hi ha camins que ens duen a altres.

Hi ha tants camins que es perden, 
inacabables...!

Antoni Prats
La joia
Ed. Bromera, 2008
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 23 de maig de 2017

ESCALPEL I METRÒNOM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Escalpel i metrònom
compartien silenci
al piano del pare,
en la meva infantesa.

Només ara, amb el temps,
en començo a sentir,
en començo a comprendre
les estranyes històries.

El temps tan ben tallat.

[Traducció de l'estonià feta per Jaume Subirana]
Doris Kareva
Aja kuju
Verb, 2005
Més sobre l'autora, ací


[Skalpell ja metronoom] // Skalpell ja metronoom / mu isa klaveril / enda vahel hoidsid vaikust, / kui ma olin laps. // Nüüd alles, aegamööda, / olen hakanud kuulma, / mõistma / nende kummalisi lugusid. // Imeõhukeseks ihuvad need aja.

diumenge, 21 de maig de 2017

PASSEIG POÈTIC DEL PUIG DE SANTA MARIA

Dins de les activitats que l’Ajuntament del Puig de Santa Maria ha preparat per a la 2a Setmana de les Lletres, hui ha tingut lloc un recorregut cívic pel Passeig Poètic. Enguany he estat invitat a llegir un dels meus poemes que restarà imprés en el passeig durant tot l’any al costat dels d’altres poetes.
Aquest és el poema d'"Inventari de fragilitats" que hi he enviat:

                 Llevàrem l’àncora.
Ens vam aventurar
per aigües desconegudes
i territoris perillosos per a l’amor
com qui es fa a la mar sense mapes ni brúixola.
Volguérem assenyalar els punts cardinals
amb la fragilitat de les nostres abraçades,
orientar-nos enmig
                 del desordre dels nostres cossos,
marxar mar endins o terra enfora, que tant li fa
a l’espill de les aigües salabroses del desig.
Nauxers maldestres, navegàrem
al bell cor de l’aigua novella, imprudents
com qui nada envoltat de taurons.
Resseguírem vents despullats: horitzons
transparents: aurores insomnes: capvespres
resplendents: escumes iridescents...
Amb l’efervescència peremptòria
                del deler volguérem abastar la mar.
Mar enllà, però, sospitàrem que no trobaríem
la nostra Icària.
                         Massa tard:
vam arribar a terra incògnita.
I ensopegàrem, orfes de fars, amb roques
filoses que tallaven com guillotines.
Ptolomeu ja havia advertit
en els seus mapes de l’existència de serps de mar
i certes criatures perilloses: Hic sunt dracones.
       I també de caníbals. Nosaltres.
D’aquella travessia només quedà al bell mig de la mar
              el derelicte del nostre atreviment.
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016

dimecres, 17 de maig de 2017

[MULTIPLICÀVEM PEIXOS I PARAULES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
multiplicàvem peixos i paraules 
escorcollàvem llibres
                       i pedres antiquíssimes
      amuntegant 
còdols i vidres
      cercant somnis i noms 
petges de llum escoltant els sons
                    dels cargols marins 
i el vent entre les gorges 

vam crear ponts i camins resplendents 
de bat a bat oberts
                     als dies i les nits 
i escriguérem insomnes
                          cròniques invisibles 
jorn a jorn escriguérem 
històries i amors 
amb segles i batalles 
fams i suors de segles
      revoltes sense fi 
i amb noms oblidats i volguts
      ennumeràrem 
tots els detalls de totes les memòries 
sense oblidar les hores i els moments
les llargues nits viscudes
les pedres soterrades 
el marbre i la maragda 
i els anys d'ales incertes 
i vam veure el futur dels nostres somnis 
el poble el nom i la paraula


Jaume Pérez Montaner
Museu de cendres
Diputació Provincial de València, 1981
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 13 de maig de 2017

[HE TROBAT QUE UNA NIT...]

(Posta de sol sobre el Nil. Imatge pròpia)
He trobat que una nit 
pot omplir-se 
de paraules ben baixes. 
I que els més suaus 
pensaments volen 
per l'aire. 
Fins i tot qualsevol 
estrella pot baixar, 
dir-te un secret 
a l'orella. 
Sensacions meravelloses 
inunden el temps. 
Em conforme... 
Els crits dels semàfors 
han deixat soleta
la lluna. 
Una palmera ha gratat el cel. 
Fent-li una pessigolla petita 
al dit gros.

Fina Cardona
Pessigolles de palmera
Edicions del Mall, 1981
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 10 de maig de 2017

Sl TU NO LA MIRAVES

(Imatge pròpia)
(Demà Olga fa 81 anys)

Sl TU NO LA MIRAVES

ARRIBAVEN ONADES sense fred, 
acostaven la nit i no ho sabien. 
Els pins fugien cap al nord, vençuts 
pel llevant sense treva. 
No aquella tarda, amor, no aquella, 
que l'aigua sense tu venia trista 
i es moria en miralls vermells i grisos, 
sense memòria teva, sense mans 
perdudes a l'escuma. No semblava 
que alguna cosa dins pogués ser viva 
si tu no la miraves.


Olga Xirinacs
Suite marítima dins d'"Óssa major". Poesia completa (1977-2009)
Ed. Òmicron, 2009
Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 7 de maig de 2017

TOTS ELS TEUS ANYS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TOTS ELS TEUS ANYS

Per molts anys que passin hi ha segons que queden. 
Cura'ls com el bon vi, et donaran vida 
i sang per la nit dels temps i la carn. 
Llavors podràs llegir Homer amb placidesa, 
somiar en noves ítaques i aprendre 
que el destí no era una carta marcada, 
sinó una carretera estreta i llarga 
per on has transitat tots els teus anys. 
Si hi vinc, jugarem com quan érem nens 
i ploraré si no em deixes la pilota. 
No tot passa en debades. Hi ha moments, 
pocs, és ben cert,
                            que valen una vida.


Rafael Vallbona
Platges de la ment
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autor, ací

divendres, 5 de maig de 2017

ARETÉ

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Ella guarda un calcetí meu 
al seu armari, una prenda 
inútil que mereix el vell amor 
d'uns mesos d'hivern i d'almoina. 
Encara escoltaré la criatura 
que elles diuen pena per no
perdre'm la processó de l'oblit 
entre les coses que no volien ser-nos. 
Volia fugir i em vaig perdre  
endevinant aquell silenci de veus:  
no hi ha més tristesa que la que gastes  
i jo encara guarde l'altre calcetí.  
L'amor era un exiliat entre nosaltres,  
el vàrem foragitar com un jueu de la terra,  
i ara ens mira des del seu paradís, riu;  
nosaltres no érem sinó la seua creació,  
ho comprenia tot, i nosaltres respiràvem,  
mentrestant, i ens miràvem els ulls per a gaudir.

Salvador Iborra
Un llençol per embrutar
Viena Edicions, 2003
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 1 de maig de 2017

[ENCARA NUA...]

(Imatge pròpia)
Encara nua 
m'acoste a la finestra, 
per espiar l'home 
que s'allunya carrer amunt, 
silenciant 
amb prou feines, el dringar 
d'unes quantes monedes. 

No només és l'amor 
el que aquí em reté 
justificant temptació i desvari,
sinó la teua manera d'estimar. 

¡Es fa de dia a Istanbul! 

Contemple fascinada 
els primers resplendors 
que trenquen amb la seua llum 
un laberint d'ombres.


María Teresa Espasa
Diario de sombras
Ed. Brosquil, 2006
Más sobre l'autora, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

dijous, 27 d’abril de 2017

COLLITA

(Imatge no identificda presa de la xarxa)
COLLITA 

Era el temps de les fruites cobejoses;
una època lliurada a l'abundància; 
l'hora tensa del glavi i de la còlera, 
de la fúria de l'agulla, dels dits, 
del raïm rotund; una era en què el sol 
projectava la seua llum metàl·lica 
en la impaciència d'un cos febril; 
una edat de gestos portentosos, 
de mirades precises, mesurades, 
en el ceptre; una concavitat 
onírica que s'acoblava en fragments 
de memòria mutilada, de peònies 
arrencades indignament i brusca, 
com les notes pures d'un pentagrama 
que n'arravata un músic sense oïda.


Juli Capilla
Raspall
Ed. Bromera, 2010
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 24 d’abril de 2017

[VIATGEM ELS DOS JUNTS...]

(Imatge pròpia)
                               A Mustafà Drideb 

viatgem els dos junts i sense brúixola, 
perquè la pobresa no permet 
artefactes, i només els estels 
pel desert indiquen l'insegur rumb, 
entre onades d'arena i hores de seda. 
busquem donzelles verges i fidels, 
dones joves de fang i foc, 
però també cerquern i desitgem 
forts cossos d'argila i sal, 
companys viatgers, amants furtius; 
i una casa vora mar, on viure i morir 
sentint-nos savis i sense possessions, 
senyors només de llum i pau, 
i proclamar la victòria incerta 
d'una lluita mil·lenària.
                       
                     El Araich, agost 1988


Antoni Matutano
Caravana mar enllà
Ed. Germania, 1995
Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 22 d’abril de 2017

POEMA AMB DATA (LXXXVIII): POBLAMENT DELS NÚVOLS

Poema amb data 17 d'abril que no vaig poder publicar al seu moment.
(Imatge pròpia)
POBLAMENT DELS NÚVOLS


Disset d’abril. 
Passa la tempesta, i el cel 
esdevé una ciutat de núvols: 
blau encerat, blanc subratllat,
gris apuntat, rosa en camí;
triomf de l'aigua
quan creix, s'eleva
i sedimenta en l’aire. 
Així madura aquesta primavera 
entre avingudes plenes 
de paradisos que no cessen d'arribar.
Jo m'hi passejo,
damunt versos de pluja jove
i arrels extraviades dins els ulls
que exclamen la correspondència
natural i directa
de cada forma amb el seu somni.
Disset d'abril,
passa la vida i la mirada llisca
com el silenci clos d'un núvol alt.

Vicenç Llorca
Cel subtil  dins Paraula del món. Antologia 1983-2003
Poesia 3i4, 2003
Més sobre l'autor, ací i  ací

divendres, 14 d’abril de 2017

[ENYOR DE MAGRANA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Enyor de magrana obert de suc i roig,
sol en la boira alimara en mà,
caliu de llenya a l'albir del foc,
a la llar d'esbarzers atiant la llum.


Josep Sanchis
Tast de solitud
Ed. Germania, 1995
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 11 d’abril de 2017

DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

 Entre dos rams de flors
                     (de foc les margarides
                     les roses d'ombra encesa) 
quina delirant arquitectura aquestes flames 
de bell perfum llunyer i visió verda.
                    Diagonal de la llum a la fosca.
                    Refrescants onades de rellotges. 
A cada límit de l'esguard, 
voltat de fulls deserts i amics 
bruts d'impotències o inicis, 
sota un lluent cercle els mots manuals, 
a l'escalf dels records, 
i emboirada l'estança 
pels alès de les eines, 
bubotes cordials que l'acompanyen
                    (cendrer i fum
                    llibres de neu petjada
                    ceràmiques com ulls
                    finestres estimades), 
l'home que escriu, aquest, 
s'escriu a si mateix d'ençà mil vides, 
es descobreix naixent 
a cada instant distint, 
repeteix obstinat 
la sempre delitosa artesania d'expressar-se.


Josep Piera
Mel-o-drama
Edicions 62, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 8 d’abril de 2017

POEMA AMB DATA (LXXXVII): [NOTICIA DE LA AGENCIA LOGOS APARECIDA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NOTICIA DE LA AGENCIA LOGOS APARECIDA EN LAS PÁGINAS INTERIORES DE TELE-EXPRES EL DÍA 8 DE ABRIL DE 1976


“El niño de diez años M.A.M.M. 
que vive en Zaragoza 
ha ingresado el día 7 en el reformatorio 
del Tribunal Tutelar de menores 
tras de su detención y estancia en la Comisaría 
por proferir insultos a las fuerzas del orden. 
Estando solo en casa 
el niño M.A.M.M. según declaró luego 
redactó una poesía conteniendo 
varios insultos a la policía. 
Una vez hecho esto 
llamó por teléfono al 091 
se puso al habla con la policía 
y les cantó el poema que él había compuesto 
empleando para ello alguna tonadilla popular. 
Al parecer 
la llamada que efectuó ese niño 
fue registrada convenientemente 
y minutos después de producirse 
las fuerzas de orden público con varios efectivos 
se personaron en el domicilio 
al que pertenecía aquel teléfono 
y encontraron al niño en cuestión. Fue difícil 
llegar a convencer a los agentes 
de que la poesía era obra exclusiva del muchacho 
y de que éste se hallaba en la casa 
completamente solo 
cuando se decidió a llamar por el teléfono. 
Instruidas las diligencias oportunas 
para lo cual el niño tuvo que acudir 
por tres veces seguidas a la Comisaría 
éste ha sido ya puesto a la disposición 
del Tribunal Tutelar de Menores de esa capital 
y posteriormente ha quedado privado 
de libertad 
en el Reformatorio de la Institución.”
Yo había comenzado simplemente 
a leer en voz alta a mi mujer y a mi hija 
esa nota de agencia 
que resulta normal en tiempos como estos 
cuando de un modo absurdo lo aseguro 
me dolieron los ojos 
se me trabó la lengua como a un niño asustado 
no pude continuar con la lectura 
estrujé con los puños las páginas del diario 
y como me conozco y sé cuando no aguanto más 
al verme así rajé 
por no llorar.

José Agustín Goytisolo

“Del tiempo y del olvido” (1977-1980)

en Poesía completa

Ed. Lumen, 2009

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 5 d’abril de 2017

INSTANTS

(Imatge pròpia)
INSTANTS

En la geografia dels meus ulls:
la platja, la cremosa sorra cedint
sota els gemecs dels peus,
la serenor del cel, el vent
que al caient de la vesprada
remou l'oratjol, i la mar
on tastar el gust
indesxifrable de la llibertat.


Maria Carme Arnau i Orts
Totes les mars són una sola mar
Tàmdem Edicions, 2005
Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 2 d’abril de 2017

[LA POR ERA UN VAIXELL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La por era un vaixell i s'atansava 
en aquest instant d'incertesa, 
com el fràgil sojorn del crepuscle 
lluïa silent la seua ombra. 
No hi havia res més enllà 
per abrandar l'encenall 
i habitar-lo de fumeres, 
entrava fugaç la nit 
a aquesta cambra oblidada 
com un doll de campanes somortes, 
i a l'enfonyall del paratge on vivien 
els llavis cercaven un indret 
per fer silencis 
a cau d'orella.


Maria Jesús Yago
D'escuma ferida
Ed. Germania, 1993
Més sobre l'autora, ací

dijous, 30 de març de 2017

AL VENTRE DE LA BALENA

(Imatge presa del blog de l'autor)
AL VENTRE DE LA BALENA

Com qui no sap, encara, que ja és mort,
com qui recorre les rugositats de la paret,
les remors esmorteïdes del dia, el fred de les rajoles,
com qui després d’albirar un darrer fil d’horitzó
gris encara, la no-llum d’abans del dia, es gronxa
damunt el silenci que sura indecís entre un segon
i el següent. I inspira profundament i tanca els ulls,
com qui sap que comença a ser només un nom,
com qui entra al ventre buit de la balena.



Ricard Garcia
On la sang
Onada edicions, 2017
Més sobre l'autor, acíací

diumenge, 26 de març de 2017

MENTIDES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MENTIDES 

En la foguera del desig 
crepiten com una música 
breu però intensa, 
com un castell de focs artificials 
que ens sorprèn en la nit 
un ram de mentides, 
un ram ofert amb una sinceritat 
nua, apassionada, exaltada, 
amb la qual s'han escrit 
les millors pàgines de la literatura. 
Ardent en la foguera del desig 
confesse que he mentit; 
encadenar-me al seu cos 
encara no em sembla
prou penitència.

Manel Alonso i Català
Oblits, mentides i homenatges
Ed. 7 i mig, 1998
Més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 23 de març de 2017

[MENTRE EL DESTÍ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
      Mentre el destí es materialitza nosaltres restarem tranquils asseguts damunt la gespa.
    Ens omplirem el pap de raons. Acabarem, taula parada amb vaixella de luxe, tips de tantes raons empassades amb forquilla d'argent a força de glops d'oblit.
    Aixecarem lentament els ulls i contemplarem el funicle tibant que ens manté lligats a la història.
Nel·lo Navarro
L'empremta dels ammonits
Ed. Brosquil, 2002
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 20 de març de 2017

GAVARRA

(Imatge presa d'ací)
GAVARRA
A Pedro Gadea
Has enganxat la gavarra amb la grua 
i la deixes caure solta sobre l'aigua 
amb la càrrega de bales de paper 
destinades a Madrid, a la Casa 
de la Moneda. El remolcador 
eixiria a per ella amb els dos hòmens 
que l'havien de conduir al port. 
Un d'ells, amic teu, i amic meu, m'ho conta, 
pare, el dia del teu enterrament. 

Avui el llevant ha trencat les amarres 
i les barques es sotmeten al vent, 
les ones envesteixen la gavarra 
que transporta les restes de les últimes 
paraules : pailabot, xarxa, babor, 
salobre, port, rastrell, arrastre, nansa... 
les veig sotsobrar damunt la coberta, 
agarrar-se als caps fràgils dels records 
i detindre per uns moments la força 
de l'aigua contra les últimes cordes.


Teresa Pascual
11 poemes
Aula de Poesia, Facultat de Filologia, Universitat de València, 2009
Més sobre l'autora, ací

dijous, 16 de març de 2017

CONSTANTS VITALS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Sabeu que hi ha vegades que no entenc
allò d'anar morint? M'hi resisteixo.
Ben cert, sé que et degrades o que et cremes
i que l'aire és distint quan no el respires

que arribaran vesprades sense incendis,
que abocaré els instints als murs insípids,
i que un cop apartades les matèries
seré tan sols l'extint ésser que calla.

I què voleu? M'hi fot i no m'estic
de revoltar-me i creure que sóc viu
-vull dir, sóc viu del tot i avís d'estrèpit-,

reclamar-me en el deure d'aguantar,
d'obstinar-me a ser l'heura que als murs medri
i optar per cridar el mot que em desfibril·li.


Manel Marí
Tavernàries
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 13 de març de 2017

ANTIC DISC

(Imatge pròpia)
ANTIC DISC

Recorda el temps ara
dels que creus van ser
dies feliços,
perquè potser ho eren realment.
En el teu opac mirar l'horitzó
no sabies que tot se t‘era dat,
joventut i distància
per vagar sense pressa
i potser trobar a faltar altres dies.
Si deixares escapar aquelles hores,
així et menyspreaves,
pròdig de tu mateix.
Aquesta música, ara,
et certifica que la vida
fou sempre una poc menys
del que pogué ser,
però que després és molt més
del que semblava.


César Simón
Extravío
Ediciones Hiperión, S.L., 1991
Més sobre l'autor, ací i ací
[Traducció del castellà feta per mi]