EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 28 de maig del 2016

CAMBRA

(Antoni TàpiesGran cadira, 1989. Fundació Antoni Tàpies)
    Si un dia no llunyà canvio de casa 
recordaré aquestes cambres 
on he viscut dos anys, 
on sol i acompanyat he fet la meua feina 
i he vibrat d'amor.
        Recordaré el racó on ens abraçàvem. 
El terra, blanc i negre, 
per on hem rodolat 
com jugant als escacs. 
I la gran cadira, on meditava esperant. 
El balancí on t'he vist tremolar. 
La taula on tant he llegit i menjat.
        Aquesta cambra és ja ben meua,  
té trossos del passat. 
Ho recordaré, ho sé.  
I recordar la cambra serà recordar-nos.

Rafael Ventura Melià
Senyals de vida
Ed. Fuentearnera, 1980
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Els bons records, que no s'obliden mai...
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

I tot allò que ens recorda els moments feliços també cal guardar-ho.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada