EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 8 de maig del 2016

ANTINÒMIA

(Imatge pròpia)
La natura és tan cruel 
que havia de ser bella; 
la vida és tan absurda 
que algun sentit ha de tenir. 

En la realitat, impera, tot jugant a bitlles, 
el contrapès. A causa del deute 
consubstancial s'imposa la compensació: t'estimo, 
doncs l'odi és la flor del perfum irresistible. T'odio, 
doncs l'amor és la beguda que fa enfollir els déus.

I jo aquí baix! Experimento el pas del temps, 
la nuvolada de mosquits magnètics 
damunt la meva pell de tità, la paret mestra 
que acabarà cedint 
d'acord amb la resolució del litigi 
entre la bellesa i el sentit. I res més 
sinó els meus budells
entaforats, cues d'estrelles 
degradades a llambrics. Entre els seus nusos, 
que estrany! S'asfixia un esperit i encara viu.

Màrius Sampere
Les imminències
Ed. Proa, 2002
Més sobre l'autor, ací
[Ací, el poema dit per l'autor]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Sembla que només hagin de ser belles les coses cruels...Jo no trobo que la natura ho sigui, de cruel. Preciós arc de Sant Martí.
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Segons els cristall amb què es mira, no?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada