EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 29 de gener del 2015

ESPERANT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Ningú si no és dona no pot copsar 
dins la closca de la paraula, 
possessió seua, 
en les arenes movedisses de la vida. 

L'espera d'un fill invoca 
la paüra;
l'ànima de la solitud;
la ceguesa de la ignorància. 

Esperar i perdre 
és el destí de la dona; 
esperar és perdre 
l'egoisme: 
quan un nou rostre s'obri camí 
reclamant carícies. 

El pes perdut 
en un ardent crematori; 
entenc la paraula 
sinònima del nom del meu sexe.

Menna Elfyn
Poesia gal·lesa actual
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autora, ací


[Traducció de Carme Manuel i Josep V. López]

Original en gal.lés:
DISGWYL // Ni ddeall ond gwraig / tu mewn i gragen y gair, / ei meddiant yw, / yn nhywod simsan byw. // Disgwyl bychan, / ddaw ag osgo ofn; / calon unigrwydd; / dallineb anwybod. // Disgwyl a cholli / yw gyrfa gwragedd; / Disgwyl yw colli / hunanoldeb: / pan ymwthia pen arall / i hawlio'ch cledrau. //  Wedi colli pwysau /  i danbaib losgydd; / deallaf y gair: / sy'n gyfystyr ag enw fy rhyw.



dimarts, 27 de gener del 2015

POEMA AMB DATA: 27 DE GENER. 1945

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
"Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades
els que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues:
                 considereu si això és un home,
                 qui treballa en el fang 
                 qui no coneix la pau 
                 qui lluita per un tros de pa
                 qui mor per un sí o per un no.
                 Considereu si això és una dona,
                 sense cabells i sense nom
                 sense forces per recordar
                 els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
us confio aquestes paraules. 
graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.
                O que se us ensorri la casa,
                la malaltia us impossibiliti 
                els vostres fills us girin la cara".

Primo Levi
Si això és un home
Més sobre l'autor, ací
[Traducció al català de Carles Ferreira]

divendres, 23 de gener del 2015

MURS

(Imatge pròpia)
Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.
I m’estic ara aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,
Perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!
Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.

Konstantinos Kavafis
Poesia
Ed. Curial, 1977
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Alexis Eudald Solà]

dilluns, 19 de gener del 2015

[FERM COM XIPRER...]

(Nit estrellada, Vincent Van Gogh, 1889)
Ferm com xiprer -oh bell símbol de Vida!-
és mon Amor enganxat a la terra, 
car les arrels són antigues i fortes 
i cara al cel puja i puja el seu vèrtex. 

Entre el brancam fan llur niu caderneres 
i altres ocells que refilen bells càntics 
i Lluna i Sol el guarnixen de festa. 
Sempre el seu verd té foscors, saba forta! 

Com el xiprer té la fusta olorosa, 
bona per caixes de roba d'estima, 
té el meu Amor els perfums que el conserven. 

Però la gent -i escaient és comptar-t'hi-
fan del xiprer no sé què funerari: 
signe de mort, remembrança d'absoltes.


Carles Salvador
Antologia poètica
Consell Valencià de Cultura, 1993
Més sobre l'autor, ací



divendres, 16 de gener del 2015

PREC

[Imatge pròpia]
Ei,
si pot ser i amb respecte,
demane als llavis de l’enigma
el bes impol·lut de la lucidesa;
als ulls de l’aigua incitant
que m’atrape amb la seua núbil transparència;
als navegants del silenci
demane les fronteres del futur;
a les innomenables nits,
el perfum dels somnis estelats;
a les mans amables, foc i pa
que dur-me a la boca.
Tot això,
ei,
si pot ser.


dilluns, 12 de gener del 2015

[EL TERRA DEL MEU CAMINAL...]

(Imatge pròpia)
El terra del meu caminal
té les voreres 
d'argent viu
i de llamborda.

El meu casal està enllosat
de nit i d'or, d'albes tranquil·les,
i de tempesta.

No em demanes, doncs, amic,
                                                    nitidesa.

Anna Montero
Polsim de lluna
Victor Orenga, edicions, 1983
Més sobre l'autora, ací

dijous, 8 de gener del 2015

ÀNIMA DE LLAUNA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Mentre tu desballestes el passat,
jo arreplego peces atrotinades,
hèlices, plaques, molles, coixinets
i cargols que ja no uniran res més.

Cada record és un petit imant
fixat a la meva ànima de llauna.


Gemma Gorga
El desordre de les mans
Pagès editors, 2003
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 5 de gener del 2015

POEMA AMB DATA (LXI): [CINC DE GENER...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Cinc de gener i les sabates buides
De tu.
Només un mail trenca el matí
Com un discurs de palla universal
Que em distrau l'efecte de l'alprazolam.
Demà, sense ganes, vaig a Madrid,
En quin cantó o taula de marbre
Oblidaré el teu tacte d'orquídia,
La llum dels teus llavis que m'ha encés
Una estació nova de cireres?
Queda't amb la dignitat que albire
Des de les meues pupil·les d'herba.

Marisol González Felip
Contratemps
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací

divendres, 2 de gener del 2015

UN DIA GRAN DE LA MAR

(Imatge pròpia)
L'ambient
s'ha aturat.
L'harmonia és només 
una llarga zona de contactes.

L'ombra de l'home
amb la paraula groga de l'arena.

Dins el sentit potser hi haja
una idea confusa del que volem.
Dins el sentit potser un dia
s'articule una veu
que hi haurem de trobar.

Mentrestant,
passen, monòtones,
unes llargues rengleres
de rostres i paraules.

Emili Rodríguez-Bernabeu
La platja
Diputació Provincial de València, 1968
Més sobre l'autor, ací