 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
del pont que fou de fusta
al davant, allí.
Ací, una palmera
altiva grata el cel.
*
Ningú dorm estès
a terra, fràgil, reclòs,
aliè als vents.
*
Si passes a prop,
callen ràpides, mudes.
Si camines lluny,
rauquen animosament
granotes invisibles.
*
Creues el riu blanc:
les falses acàcies
esperen l'alba.
Antoni Defez
Els haikus de Ciutat Vella
Bromera poesia, 2005
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Em semblen uns haikus força optimistes, potser reflecteixen el què voldríem...Que no es perdi l'esperança!
Que tinguis una bona sortida i entrada d'any, Jesús.
Mai es perdrà, M. Roser, sempre va amb nosaltres. Bon any!
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada