EMPREMTES

"El poema és carn oberta” ANTONI DEFEZ

dimecres, 27 de novembre de 2013

PAVANA PER A UN MANIQUÍ - STERXU

Sterxu (Esther Villanueva), locutora, actriu de doblatge, comunicadora... ha tingut la deferència d'interpretar (magistralment) un dels poemes del meu Llibre de contemplació . La música és de Julien Boulier. El podeu escoltar en aquest enllaç. Paga la pena, no pel contingut, sinó per la interpretació. 
(Imatge de Joan Quisapquè)

Com entristeix la teua vida d’aparador!
Rere el cristall, impertèrrit,
veus passar angoixes i temors.
Tu mateix les vius.
Creus que estàs defenent el teu espai
i l’únic que fas és defendre la teua presó.

No és el teu posat en blanc i negre
de maniquí d’aparador
ni d’estàtua palplantada
ni d’espantall de conte
ni tal sols l’aspecte de musa inquietant
                               allò que m’enerva.

Ni tampoc les teues mans de cartó immòbils
que assenyalen a terra
amb un gest inútil i desvalgut.

No és la teua essència de paper reciclat
o de suro corcat arrelada en camp de gel.

No és la teua presència de peresós
la que em dol ni la que em fa fàstic.

No és la buidor del teu cap
farcit d’escarabats negres,
ni l’ermàs desitjat per tu,
ni l’acceptació del no-res com a camí.

No és la teua mirada extraviada cap enlloc
ni la teua boca esdentegada,
muda i erma de somriures.

Tot açò, amb ser molt, em deixa indiferent.

És el vel que t’abilla i t’emboira la mirada,
el coltell que esbiaixa els teus passos.

Són les mans que
t’han dipositat en aquest lloc
amb l’habilitat del botxí
que fa la seua tasca a la primera.

És la indiferència
                           i la inacció,
la desesperança
                           i la cruesa del jo.

És la teua nuesa de gest
                 la que em corglaça.



dilluns, 25 de novembre de 2013

POEMA AMB DATA (LXII): 25 DE NOVEMBRE

Pantalla grisa
vint-i-cinc de novembre
als cinc anys torne;
un manyac dret saluda
el taüt de son pare.

Joan-Carles Martí i Casanova
Publicat al seu facebook el 22 de novembre de 2013

Més informació sobre l'autor, ací.

dissabte, 23 de novembre de 2013

LEVITAT DE L'ÉSSER

Aquest és el poema del llibre Les hores concèntriques del company de LletrAEdeta, Enric Sanç, que he llegit aquesta nit en la presentació de La Pobla de Vallbona.
(Imatge pròpia)
La terra era deserta i buida.
Hi havia tenebres sobre la faç de l’abisme...
Gènesi 1, 2-3

das schwersteGewicht.
Friedrich Nietzsche
Caminem en silenci entre les pedres
no en tenim de respostes a (moltes) qüestions.
Aturem el rellotge d’etern retorn:
un crit en el desert, pel coit i l’àpat
recorrem la nit fosca a la temptació.
Les mil agulles apunten l’atzur zel
d’Istanbulcom els darrers vestigis
d’un bressol límit. Civilització?
L’esfinx xerraire hissa les veles,
d’un bri manyoc de fils. Mes no oïm res, res.
Però què som sense l’amor, amor?
Som l’ombra de l’oblit la insuportable...
Enric Sanç
Les hores concèntriques
Ed. Germania, 2013

dimarts, 19 de novembre de 2013

LLIBRE DE CONTEMPLACIÓ


En pocs dies presentaré el meu "Llibre de contemplació".


divendres, 15 de novembre de 2013

ANUNCIACIÓ


Annunciacione di Cestello
SANDRO BOTTICELLI

Concetto Spaziale. Attesa (roig), 1968
LUCIO FONTANA
II

Jo estava
quieta.
Les ales de la seua esquena eren llargs ganivets
(noli
me
tangere). Una 
em tallà el ventre.

Després es va anar sens suturar el tall.
Ada Salas
Limbo y otros poemas
Editorial Pre-textos, 2013
Més sobre l'autora, ací i ací.

(Traducció del castellà feta per mi)

dimarts, 12 de novembre de 2013

SONATA A ISABEL

Dediqueu sis minuts a escoltar aquesta joia: la Sonata a Isabel (completa) de Vicent Andrés Estellés recitada magistralment per Esther Villanueva (Sterxu)



dissabte, 9 de novembre de 2013

LEVITAT

(Imatge pròpia)
M'agrada creure
que un dia sortirà de l'aire
la paraula que en faça
trencar la mort, el temps,
sentir-ho tot d'un sol alé,
ser i ser no-res,
fixar la vaguetat
com qui mira un color pur.
Berna Blanch
Incorpòria
Ed. Tabarca, 2007
Més sobre l'autor, ací.

dimecres, 6 de novembre de 2013

DESFICI DE PARADÍS

(Imatge pròpia)
II

T'he vist passar amb el gest de les hores,
ignorant de sorpreses,
reclam de paraules.
Perfecta,
has recollit els versos dels poetes.
Josep Lluís Roig
Amb el gest de les hores
Editorial 3 i 4, 1991
Més sobre l'autor, ací.

dissabte, 2 de novembre de 2013

ALLUNYA'T DEL MEU COR, VALÈNCIA...

(Banys de l'almirall, València)
Allunya't del meu cor, València,
vull oblidar-te, jardí
amb flors que ja no estime.
Ciutat partida, cap home
no pot amar-te! Esqueixada
per la fulla esmolada de la fam
i l'encalç politeista.
Alí ibn Hariq (1156-1225)
Els poetes aràbigo-valencians, Josep Piera
Alfons el Magnànim, 1983