EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 30 d’agost del 2013

EL TESTAMENT

(L'abraçada de Rodin, detall. Museu Rodin, París)
Viure en les abraçades només pot fer-ho qui pot morir en elles; cadascú tria la seua permanència segons el gust (deixa que ho expresse amb aquesta frívola sensualitat) de la seua mort. El que espenta a aquells homes a la seua marxa errant, a l’estepa, al desert... és la sensació que a la seua mort no li complau la casa en què vivien; que no té lloc en ella.

Rainer Maria Rilke
El testamento
Alianza literatura, 2003
(Traducció feta per mi des del castellà)

dimecres, 28 d’agost del 2013

dilluns, 26 d’agost del 2013

DESIG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Jo.
El missatge del teu esguard.
Confidència.
L’atzar confós entre els cabells de llum.
Somriure.
Les flors de sincera claredat.
Gaudi.
Foguera de lenta combustió.
Deler.
Ofrena llargament desitjada.
Tu.



divendres, 23 d’agost del 2013

EL COLOR DELS RECORDS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Camine entre els records i seleccione. Recordar es morir, aclaparat per la boira que creix enllà dels teus ulls. Un home vagareja per l’arena, ombra o fantasma; figures que s'acosten en silenci; com és de trist el gest sense paraula. Blanc sobre blanc el cel, la mar i la muntanya. Recordar és morir i oblide amb insistència de cec. Per què us he de parlar si sou només fantasmes nodrits amb les despulles dels meus somnis? No diré els vostres noms que us donarien vida. Oblidaré només mentre la boira a poc a poc desdibuixa les coses. Escolte el vent, la mar, el somriure dels nens entre les branques.
Jaume Pérez Montaner
La mirada ingènua
La Forest d'Arana,1992
Més sobre l'autor, ací.

dimarts, 20 d’agost del 2013

TEMPS

(Fotomuntatge fet a partir d'una imatge no identificada presa de la xarxa)

diumenge, 18 d’agost del 2013

SITUACIÓ

(Imatge de Joan Rodó presa d'ací)
Grinyola el temps i s’escola la mica
de vida que tenim. Entre la runa
d’ulls que eren transparents i ara són tèrbols,
una rata castrada escodrinya records.
Per què tanta insolència?
No, l’hivern no ens durà cap resposta.
Nedem en l’aparença de l’animal efímer.
El món que hem conegut
se’ns podreix d’abundància.

Narcís Comadira
En quarantena (1990), a Formes de l’ombra: Poesia 1966-2002
Edicions 62 i Empúries, 2002


dijous, 15 d’agost del 2013

POEMA AMB TIGRE

Publique hui un poema de V. A. Estellés que conté la paraula tigre. El poeta Joan Navarro en té compilats 2164 poemes d'aquest tipus en la secció Llibre del tigre de la seua revista electrònica de poesia serieAlfa la qual us invite a conéixer en aquest enllaç. Com veureu la temàtica del poema és molt actual.
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Societats anònimes de llops
on hi ha un avís incipient de carn,
on hi ha un anyell de sang rosada i tendra.
Societats anònimes de corbs
corporatius, corporativitzats,
xuclant la sang honorable del poble
alegrement i sense fer-ne cas,
de plors, de precs, d'intimitats inermes,
fins a esgotar l'humil pètal darrer!
Societats anònimes de tigres 
sempre guaitant la coloma innocent! 
Societats anònimes, voltors 
tots congregats o congregació 
seguint el vol de l'humit colomí! 
Societats anònimes, tenebres,
horror només i vergonya i tristesa! 
Pares i fills i germans i cunyats 
tots al voltant del dividend, mesquins!

Vicent Andrés Estellés
Mural del País Valencià, llibre XXI, Cants temporals
Edicions 3 i 4 , 2002


dilluns, 12 d’agost del 2013

RITUAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Buidar de neguits les butxaques.
Apagar les negres espelmes amb un hàlit de dolçor.
Amagar la incertesa en la capsa de Pandora.
Cosir el somnis esllenegats amb un fil de tendresa.
Sentir la humitat de l’herba als peus.
Caminar sobre la mirada diàfana de la llum.
Viure en l’alabatre de la gavina.
Viatjar per les amples extensions de la vida...

I no acabar mai el ritual.



divendres, 9 d’agost del 2013

LLEI D'ESTRANGERIA

(Imatge pròpia)
El meu país és el desig
que em fa anar a l'estranger de mi.

Sóc sempre emigrant al cor d'algú:
li prenc l'idioma,
el clima, el cos,
menjo el que hi ha,
allò que em donen.

Fins que, 
llei en mà,
m'expulsen
o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empenyen.

No sé si prospero.
Sobrevisc.

Manuel Forcano
Llei d'estrangeria
Ed. Proa 2008


dimarts, 6 d’agost del 2013

POEMA AMB DATA (LII): IMMUTABILITER

(Fotomuntatge propi a partir d'una pintura de la Capella Sextina)
                                                                                                                                   
                 M'he deixat trobar pels que no em buscaven
                                                                          Is. 65, 1
                      La carn vol [ésser] carn
                                                   Ausiàs March
                       ...espera sense esperança,       
                       car fóra esperança de quelcom indegut
                       Tanmateix, ens agrada pensar que som carn
                       i sang substancials.
                                         T. S. Eliot: Q. Q. , E. C, 1 i 11 

Dos i distints, home i Déu, sense alquímia o miratge. 
Dos i unament i en paria i ensems, en la carn de present i bestreta. 
Dos i distints sense alquímia o mudança dellà del miratge del viure immortal.
Dos i unament i en envit i en paria, la sal insurgent en avenç i la set afegida. Dos i distints i unament, el final i el començ, i el camí i l'arribada.
I en l'ínterim que som, ocultació i miratge:
el tresor que serem, malgastat o dispers,
i la dracma penyora que fórem, jugada i perduda.
1 la sal, malgustosa, pel terra el vas d'aigua i el pas fora via,
i hnútil fugir cap a Tarsis per Jafa.
En l’ínterim que som, el temps irreductible:
com un fill que no torna a la casa pairal, tot i enyorant-ne
el foc i els llums encesos,
el temps vol ésser carn, i no s'avesa
a tot l'etern que l'esperit li dóna.
La carn vol ésser carn, només aquest cel blau ara i per sempre,
i s'ofusca miratge del viure immortal.
Dos i distints els costums d'home i Déu:
el del temps i la carn i la sang delerant transmudar-se de llum
i encenent-se en les ones de xoc transparents del gran fong en esclat, 
i el de l'ala i l'alé que, covant, es fa inici en la nit i batec en la sang,
i que lent s'acostuma a la carn, al conat i al camí, i al calfred del cel blau i a la         
       vida mortal.
Dos i distints sense alquímia o mudança. 
Dos i distints i unament, home i Déu, sagrament en avenç i en paria i en 
        l'ínterim. 
I en l’ínterim i en carn, ocultació i miratge, i blasfèmia en l'Enola Gay, 
sagrament calcinat en alquímia i blasfèmia, 
Hiroshima a les vuit del matí, sis d'agost i cel blau transmudant-se:
i el rostre en tots els rostres es transdesfigurava, 
dins les ones de xoc, en xiquets i Tabor sagraments calcinats i paria abrasida. 
Dos i unament en la sang escampada i assumpta. 
Dos i unament en la carn interina i volguda. 
Car l'Esperit s'hi avesa,
i només unament i adient-se mortal als camins de la carn i la sang,
temporal, pacient, tot l'etern se'ns acosta i espenta,
per tal d'arrossegar-nos,  
no per corda de presos ni pels cabells me lleva,
no més alt ni dellà, sinó dins, més endins de la set insurgent i la sal afegida,  fins portar-nos la carn i la sang que ara som al vertigen que mai no seríem,
i per tempestejar-nos 
com al bon Nazarí, qui, corprés, dolç i amarg,
des del plany, des del buit on s'acaba el seu dins més segur, 
regracia en la humil xirimoia indeguda 
tot allò que és tan seu com el pou sense fons del seu nom exhaurit 
i que encara ho és més d'Aquell Altre més gran que l'escandalla, 
i l'ompli del seu Nom i el sobreabunda. 
O com al lieutenant Harvey Keitel corrupte 
aprenent a obeir, amb llàgrimes i crits, i amb els precs de sa vida mortal,
la cruel pietat de la decència última,
i arruant unament, a repèl i secreta amb la sang innocent, la seua sang                 
        perduda
i el rescat indegut amb els dòlars corruptes,
i en la vida indecent, irrompuda a sanglots i incorrupta, a gràcia,
allò que,com més nostre, molt més ens sobrepassa en ’estranyesa,
el temps lentament dut a frec de I’Esperit, als límits de la sal i de l'incendi:
la carn no eliminada, no abstreta ni dissolta,
no menystinguda en gos que, lligat i ferit i grinyol,
queda al defora,
sinó constituïda
—carn per sempre confessa, sortosa sang convicta, felix culpa— costum
        connatural i bogeria
del Vent de les salines i de la incandescència,
de l'Alé de l'inici, de l'Ala del final, del Vol perpetu.
La carn, anunciada Carn per sempre. 
Per sempre més, Carn Transubstanciada.  
Antoni Ferrer
Cant Temporal
Tàndem edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací.

diumenge, 4 d’agost del 2013

PENSAMENTS PINTATS (XXIV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
De vegades cal botar-se l'stop de la nostàlgia
i continuar la marxa.
Deturar-se pot ser més perillós.
La multa ja la pagarem al final del camí.



divendres, 2 d’agost del 2013

POEMA AMB DATA (LI): 2 D'AGOST

(Imatge no identificada prea de la xarxa)
2 d’agost

Ni llum, ni destrucció
vaig deixar passar ...
Ni la meva imatge
en la remor dels pous.
Ni un clevill obert
en la calç de la paret.
Ni la meva set
en el sol desert ...

José Gomes Ferreira
Poesia II, diário dos dias cruéis 1939
Portugália,1962

Més sobre l'autor, ací.
(Traducció del portugués feta per mi)
Nem luz, nem destroços / deixei de passagem… / Nem a minha imagem / no rumor dos poços. /Nem um risco aberto / na cal da parede. / Nem a minha sede / no sol deserto…


dijous, 1 d’agost del 2013

POEMA AMB DATA (L): PRIMER DIA D'AGOST

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Ara he pensat la mort de Lampedusa,
i el temps que havia estat el seu
se m'ha fos a les pàgines del llibre,
pols de glòria adormida.

Per la finestra oberta, al meu davant,
veig el vol oscil·lant d'una preciosa
papallona que es posa als meus papers
i que aviat se'n torna.
Més enllà, vora els marges,
piula un tord i el cel és net. Primer dia d'agost,
apunto a la llibreta.
La papallona és fosca,
quan mori, la bellesa del vol es farà pols
i enriquirà la terra.

Olga Xirinacs
La Pluja sobre els palaus,
dins Óssa Major, Poesia Completa (1977-2009)
Editorial Òmicrom, 2009

Més sobre l'autora, ací i ací.