EMPREMTES

Ja ho vaig dir i ho torne a dir: “Més enllà de la lletra impresa també hi ha poesia.” SALVADOR JÀFER

dimarts, 30 de juliol de 2013

ENCESA FOTOGRAFIA




Presentació d'Encesa fotografia d'Alexandre Navarro a l'Ateneu de Bétera


(Taulell de la meua propietat, ceràmica valenciana del s. XVIII)
XVII

És de bades que cerques 
l'adreça, el nombre, 
la porta aquella.
Afirmaven els grecs 
que la magrana
és el fruit de l'oblit,
quantes magranes,
doncs, em caldrien?
Quina almàssera viva,
quin trull dels meus ossos?
Alexandre Navarro
Encesa fotografia
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací.

diumenge, 28 de juliol de 2013

ORDALIA (II)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
És la meua deliqüescència: absorbir la lluna
Antoni Defez

Com l’aigua, esborre les teues petjades de l’arena.
Com la llum, envaïsc la teua ombra,
Cerque les pluges de tardor que inunden les teues rieres.
Prenc les teues mirades perdures i me les apropie.
Esborraria el teu nom de totes les pàgines.
Furtaria els teus desigs i els tancaria a la presó dels meus ossos.
Enterraria els teus sospirs en mastabes eternes.
Estimbaria tots els minuts pel rocam del temps.

            És la meua deliqüescència: absorbir-te.



divendres, 26 de juliol de 2013

ORDALIA

(Imatge presa de la xarxa retocada per mi)
Introduiria les mans en el foc i m’ofegaria lentament,
m’asfixiaria a poc a poc i caminaria sobre brases,
no dubtaria a combatre contra óssos i lleons...
només per pressentir-te.
                                               Després,
introduiria les mans en el foc del teu cos,
m’ofegaria lentament en la teua sang,
m’asfixiaria a poc a poc amb els teus efluvis,
caminaria sobre les brases del teu deler
i no dubtaria a combatre contra l’eternitat
només per viure en una mirada teua.


dimecres, 24 de juliol de 2013

OMBRES

(Sembrador d'estels, Kaunas. Lituània)
Tristeses apegaloses
d'un record infinit
es dibuixen sobre una paret
neta com taca de neu:
tions que sobrevisqueren al xop
i ara esquincen la pell del vent
i tracen en l'aire camins d'ombres
en direcció al regne
dels somnis sense nom.
Maria Josep Escrivà
Remor alè
Poesia 3 i 4, 1993
Més sobre l'autora, ací.

dilluns, 22 de juliol de 2013

POEMA AMB DATA (XLIX): vint-i-dos de juliol de mil nou-cents cinquanta-nou

(Imatge presa d'ací.)
[...]   
                                  Crec que entenc
l'existència, o almenys una minúscula part
de la meva existència, només a través del meu art,
en termes de plaer combinatori;
i si el meu univers privat s’amaga correctament,
el mateix passarà amb el vers de les galàxies divines
del qual sospite que és un iàmbic.
Estic raonablement segur que sobrevivim
i que el meu tresor viu en algun lloc,
com estic raonablement segur que
demà em despertaré a les sis, el vint-i-dos de juliol
de mil nou-cents cinquanta-nou,
i que el temps serà probablement bo.
Llavors que em deixen posar aquest despertador,
badallar i tornar els "Poemes" de Shade al seu estant.
[...] 

Vladimir Nabokov
Fragment de Pàl·lid foc
(Traducció del castellà, Aurora Bernárdez)
Ed. Anagrama

dissabte, 20 de juliol de 2013

PENSAMENTS PINTATS (XXIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Quin final tan trist el d'algunes paraules com el del salmó en la boca de l'ós.


divendres, 19 de juliol de 2013

POEMA AMB DATA (XLVIII): Y SE LLAMABAN MAHMUD Y AYAZ


Y se llamaban Mahmud y Ayaz,
y tenían tan solo 17 años,
y fueron ahorcados un 19 de julio.
No lo olvidemos.
Su historia debía haberse escrito
con otros titulares, con otras fotografías.
Pero no fue así.
Llegaron llorando a la plaza.
En la furgoneta de su angustia,
llorando las lágrimas que no derramarán de viejos.
(Como tantos otros, yo he visto las fotografías).
Y llegaron como dos cachorros asustados,
temblando entre el frío de tantas miradas,
ante el abismo del final de su vida
antes incluso de haber intentado imaginarla.

José Manuel Lucía Megías
Y se llamaban Mahmoud y Ayaz
 Amargord, 2012

Més sobre l'autor, ací.
Més sobre el fet, ací.

dimarts, 16 de juliol de 2013

POEMA AMB DATA (XLXVII): KANAZAWA

(Imatge no identificada prea de la xarxa)
Vam arribar a Kanazawa el dia quinzè del setè mes, després de creuar el mont Unohana i la vall de Kurikara. Hi vam conèixer un comerciant anomenat Kasho que hi venia a fer negocis des d'Osaka i hi vam compartir l'allotjament. Havíem sentit parlar d'un tal Issô, que s'havia fet un cert nom en l'àmbit de la poesia i fins i tot havia arribat a ser conegut pel públic en general, però dissortadament havia mort jove, l'hivern anterior, i vam assistir al servei funerari que li oferia el seu germà:

Tu també, tomba,
somou-te amb el meu plor,
vent de tardor.

Ens van convidar a una cabana amb el sostre de palla:

Fresca, ja, de tardor:
tots de cara al meló
i l'albergínia.

Pel camí:

Malgrat el sol,
roent, roent encara,
el vent de la tardor.

Matsuo Bashô
L'estret camí de l'interior
Traducció de Jordi Mas López

Edicions de 1984

diumenge, 14 de juliol de 2013

POEMA AMB DATA (XLVI): PIERRE LE MAQUIS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Yo llegué a Aix en Provence por la mañana
de un día oscuro de septiembre 
cuando las hojas secas de los plátanos 
revueltas por el viento golpetean 
con furia el parabrisas ya manchado
por el barrillo de los camiones
que cruzan La Camargue en la hora incierta
que brilla entre dos luces. Un café
agua en el rostro y consultar el plano:
rue de la République; rue de la Gare;
place de Saint-Paul: aquí pequeña calle
serán pocos minutos. Oui Monsieur
y la búsqueda fácil; con la carta
y el paquete que envuelve la botella
de Fundador Domecq
hasta un segundo piso. La señora
envuelta en una bata medio china
me contempla y me escucha. Pierre no está;
no vive aquí, se fue y ella no sabe a dónde;
quizás en el bar: allí tenía amigos
y alguno lo sabrá. Las escaleras
y el golpe de la puerta a mis espaldas.
Nada en el bar. Tampoco
los hombres que jugaban la partida
cada día con él saben decirme
cómo encontrar a Pedro o dónde vive.
Tan sólo entiendo que hace más de un año
empezó a beber fuerte
que hablaba más que nunca de la guerre
que se reía solo y maldecía
jurando en castellano
y que le detuvieron
un Catorce de julliet 
cuando orinaba las flores y coronas 
del Monument de la Résistance 
de la que había sido Comandante. 

Pedro Antón o Pierre; escucha: 
no sé si aún estás vivo 
pero si un día lees o te cuentan 
lo que ahora escribo aquí quiero que sepas 
que de regreso ya hacia La Junquera 
en un bistrot increíble rodeado de gitanos 
que hablaban catalán -cerca de Sète-
yo me bebí con ellos la botella 
que para ti me dieron en Tortosa. 
Fue a tu salud: lo juro. Aquella carta 
creo que la he perdido.
                                
José Agustín Goytisolo
  Algo sucede, 1968, en Palabras para Julia y otros poemas
Plaza y Janés, 1988

Més sobre l'autor, ací.

dijous, 11 de juliol de 2013

VENEDOR DE PA

(Venedor de pa. Mosaic del paviment de la Basílica de Teodor. Aquileia.)
El pa que ara tireu en l'abundància,
jo l’arreplegue perquè no us en falte.
Que van a venir dies de fretura
i haurà d'anar captant-ne qui en comprava.
Ací el teniu. Que cap bocí no es perda.
Si no en tinguéreu prou, multipliqueu-lo.
Repartiu-lo entre els vius. I al cap del dia,
deixeu-ne per als morts que no en tingueren.

Antoni Ferrer
Pietà
Amós  Belinchón, editor, 1993

Més sobre l'autor, ací.

dilluns, 8 de juliol de 2013

DELIQÜESCÈNCIA

("Caminant sobre el mar de boira" de Caspar David Friedrich)
La vida és un prodigi massa fràgil.
Gemma Gorga

Restar immòbil al bell mig de la nit.
No gosar trencar l’encanteri del moment
de les llunes atapeïdes de misteris.

Restar immòbil per evitar
les espases i les llances del temps.

Esquivar les queixalades dels somnis.

Immòbil, evitant els naufragis
dels delers descarnats, sepultats.

No dir. No despertar. No pensar.

Restar immòbil quan tot és ordre o desordre.

No assumir el dibuix de les paraules.

A la matinada d’enlloc,
restar immòbil al llindar de l’entresomni,

Després, despullat, en el ple de la nit,
restar atuït, perdut i orfe.

Restar immòbil i, inopinadament,
dissoldre’s a poc a poc
en el prodigi de la vida.

divendres, 5 de juliol de 2013

DOMUS AUREA

(Imatge pròpia)
L'habitació s'omplia completament de llum.
Esclatava. Era fulgor entre parets brillants.
Només quedava a les fosques
la bombeta encesa.
Quan tu venies.
Manuel Forcano
Com un persa
Tàndem  Edicions, 2011
Més sobre l'autor, ací.

dimecres, 3 de juliol de 2013

POEMA AMB DATA (LXV): PASSEIG D'ANIVERSARI (3 de juliol de 1983)

(Imatge presa d'ací)
Encara hi ha vials per passejar, 
però la mort n'ocupa tots els bancs. 
Riuen i juguen a saltar i parar 
nens atordits al caire dels barrancs.
He fet l'intent d'estar-me dret al pont 
que els barracots separa dels jardins. 
Ja del delit de fer de tastavins 
sols queda el pler de l'aigua d'una font.
Ara camino pel vell casc urbà 
mentre viatgen cap als seus destins 
els vells amics, les dones i els bocins 
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.

Joan Vinyoli
Passeig d'aniversari
Empúries, 1984

Més sobre l'autor, ací.