EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 9 de juny del 2012

AMISTAT

(Fotomuntatge propi a partir d'imatges no identificades preses d'internet)
                                                         a Juana

Ara que arriba l’estiu, ara, precisament ara,
escric paraules que esgarren les distàncies;
paraules amables que volen com papallones
fins les teues finestres, que porten amistat,
que dolçament bressolen els dits de la memòria.

Ara que arriba l’estiu, ara, precisament ara,
mire les llunyanies i les faig proximitats;
distàncies que ressonen en tots els vents,
que evoquen records i passats tendres,
que lluiten contínuament contra l’oblit.

Ara, que arriba l’estiu, ara, precisament ara,
em capbusse en les aigües del temps;
aigües plenes de gestos generosos,
que esbossen somriures permanents,
que miren de fit a fit el futur i els horitzons.

Sempre he sabut que més enllà de les distàncies
està el fil esfilagarsat de l’amistat i en ell visc
invocant-la en veu baixa, quasi calladament.
(Les lluernes saben de què parle).


3 han deixat la seua empremta:

Glo.Bos.blog ha dit...

És un poema magnífic.

M. Roser ha dit...

Un poema molt adient, perquè l'estiu arriba...
Promeses d'un futur plaent, a recer d'un passat
tendre i amable...
M'agrada molt aquest poema...Les cuques de llum que en saben el missatge, brillaran com mai!

Calpurni ha dit...

Gràcies per la vostra valoració tan positiva del meu poema.
Era un poema/regal d'aniversari per a una amiga.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada