EMPREMTES

"El poema és carn oberta” ANTONI DEFEZ

divendres, 30 de setembre de 2011

DECLARACIÓ [MÚTUA] D’AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
―Pose els meus ulls en la concavitat eterna
de la teua llum.
―Pose les meues mans en la costera suau
                                   de la teua música.
―Pose els meus dits en el foc germinat
                                   del teu pit.
―Pose les meues mirades en les línies envoltants
                                   del teu pit.
―Pose els meus braços en la teua dolça memòria
                                   de silencis.
―Pose les meues petjades sobre el camí atiat
                                   del teu desig.
―Pose els meus rius sobre les valls dolces
                                   de la teua pell.
―Pose les meues paraules sobre l’alfabet d’amor
de la teua terra.


―Pose la meua vida sobre el secret nu
                                   que ens lliga.
―Pose la meua vida sobre el gest tendre i ardent
                                   que ens envolta.

diumenge, 25 de setembre de 2011

TOMBANT (II)

(Aparador de Venècia. Imatge pròpia)
Bon dia, tristesa.
Vesteix-te de setí!
Pinta't al front
els núvols i la lluna
i anem al ball
que ja s'atansa l'hora!

Carnestoltes duu llàgrimes
de colors a la galta.
Maria Mercè Marçal
Bruixa de dol
(tret de Sol de Sal, DVD poesia)

dimecres, 21 de setembre de 2011

ALZHMR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La seua veu enclavada
a l’interior d’una pedra,
la possibilitat del gest
dormida al penya-segat,
la voluntat esbiaixada
per dreceres inconegudes,
les llums apagades
dormides en tempestes de nits,
la memòria somoguda
per una terrible llampada,
la monotonia dels somnis,
el goig buit de presència,
el desori verge de comprensió...

Perdut entre la fullaraca de l’hivern,
amb als llavis balbs pels silencis,
se li ofega la vida
en un riu d’innocència.

21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer

diumenge, 18 de setembre de 2011

PUNT DE LLIBRE (VIII)

El punt de llibre que us ofereix hui El cau de Calpurni conté un haiku de Miquel Martí i Pol, del seu poemari Haikus en temps de Guerra. La pintura és de Mariano Fortuny Madrazo, Estudi de nu femení, de 1888 que es troba a Venècia (Museo Fortuny).

dijous, 15 de setembre de 2011

NO ESCRIGUES POEMES D'AMOR

(Fotomuntatge fet a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)
NO ESCRIGUES POEMES D'AMOR
                           
                              Rainer Maria Rilke

Per què, Rainer Maria? Qui li impedeix
Al cor estimar, i qui decideix
Les veus que en el vers s'articulen?
Què ens imposa la gallina cega
De sumar infinit a infinit?
La tan llarga escala que vas pujar
S'ha trencat en el buit,
quan l'ombra
de l'Altre en els esglaons es repartia.
Al vertigen aeri del teu vol
Oposo jo la dimensió del pas,
Terrestre sóc, i d'aquest ésser terrestre,
Home em dic home, poemes faig.
José Saramago
Poesia completa
Alfaguara
Traducció feta per mi a partir de l'original en portugues

dilluns, 12 de setembre de 2011

INSTANT

(Imatge pròpia)
Sobre l'alé del temps
rellisca suaument
la grandesa de l'instant.

divendres, 9 de setembre de 2011

PASSAT

El passat és una desbandada de búfals cecs
que t'aixafa quan menys ho esperes.
(Manitú no és amb nosaltres)
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Rafael Coloma
El límit dels miralls (Antologia poètica, 1987-2002)
Edicions Brosquil
Traducció: Manel Alonso
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 6 de setembre de 2011

DE POETES CREATS PER MI: BENJAMÍ DE LA FONT I ROIG

Benjamí de la Font i Roig va nàixer a Alfara del Patriarca, l'any 1937 i va morir a l’illa de Tanna, al Pacífic, l’any 1977. Els seus primers anys els passà al seu poble on va fer l’ensenyament primari i s’incorporà al proper seminari de Montcada; aviat el va deixar. Va començar molt prompte a escriure poesia. Estudià medicina a la Universitat de València, estudis que tampoc no va acabar. Es va casar i va tindre dos fills. Vivia del sou que obtenia del seu treball com  a assessor immobiliari. L’any 1967, va abandonar el treball i la seua família i va decidir anar a viure a l’illa de Tanna (arxipèlag de les Noves Hèbrides, al Pacífic) on va morir l’any 1977 d’una malaltia no identificada.
All llarg de la seua vida va escriure una gran quantitat de poemes. Només es va publicar el seu darrer poemari “Els pressentiments inestables”; ho va fer una editorial valenciana després de la seua mort.
El següent poema pertany a aquest poemari.
(La llarga nit, homenatge de Jaume Plensa a l'Estellés.
Foto de Jonty Wilde, presa d'ací)
LA MEUA LLARGA NIT

Aquella llarga nit iniciada el 1937
Benjamí de la Font escriu un únic poema,
extens com la seua desesperança,
trist com la mirada de la desesperació,
sec com un oasi buit de paraules.

I quan escriu...

Ho fa sobre ombres passades.
Remou cristalls trencats.
Mossega instants de llums absents.
Contempla amb deler esguards atrapats en les parets.
Reflexiona sobre la inconsistència del temps.
Recupera desigs perduts en el calfred de la memòria.
Pronuncia les més tristes paraules mai dites.
Rememora figures de sal que el miren decebudes.
Recorda llavis fugissers dormits sobre llums de pelfa.

Quan la piuladissa de les primeres hores de llum
s’ensenyoreix del dia,
                                    Benjamí clou els seus ulls
sobre el seu poema.

Després, en arribar l’alba,
totes les seues paraules són esborrades
pel laberint del temps.

dissabte, 3 de setembre de 2011

XXXIII PREMI PICASSENT Cristòfor Aguado i Medina

Ahir vaig arreplegar de nou el 1r premi Picassent Cristòfor Aguado i Medina de poesia. Dic de nou perquè aquest premi ja el vaig guanyar fa dos anys i l'any passat vaig quedar finalista. Es tracta d'un premi al que li tinc molt d'afecte. L'ajuntament de Picassent dins de la tasca cultural el manté ja trenta-tres edicions (i això és molt als temps de crisi actuals), no com altres entitats locals que han començat a retallar per la cultura.

Us deixe un poema inclós al poemari guanyador "SEDUCCIÓ DEL SILENCI".

CAMINS SENSE GLÒRIA
Qui ha desitjat, com jo, allò que ha oblidat
sap que arribarà el moment  de restar mut, invisible,
de perdre l’alè rere ombres confuses i negres,
de deixar fluir melodies per costeres de violins.
Sols aquell que ha envejat la llum
pot encalmar la foscúria.
Sols aquell que ha somiat eternitats
pot saber com és de curta la vida.
Sí, jo conec silencis eterns
—malsons de callada solitud—,
silencis que gebrarien el cor de l’aurora,
(Voldria seguir
      estimant encara la llum i els somnis,
però he d’acatar l’obra imperfecta,
la caiguda de l’arbre corcat
                                                enmig dels camins sense glòria).