EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 8 de juny del 2011

METAMORFOSI ÀURIA

(Imatge pròpia)
Quan sóc arbre
visc tranquil,
sense angoixa.
Però les músiques dolces,
des de lluny,
m’atrauen i jo,
convertit en ocell
d’ales multicolors,
vole cap a elles
amb il•lusionada alegria.
Menge els seus fruits
i, sense adonar-me,
em transforme de nou en arbre,
ara amb nous fruits
que atrauen altres ocells
que abans també eren arbres.

I dorm tranquil.

5 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema molt bonic, crec que les ànimes sensibles s'atreuen i donen nous fruïts que n'atrauran d'altres... i la roda continua.
Petons,
M. Roser

onatge ha dit...

Un poema entenedor i profund. Potser ens caldria ser més arbre...

Des del far bona lluna.
onatge

Estoy ha dit...

sencillo, pleno de sensibilidad y amor a la naturaleza, la vida de tod@s.

Anònim ha dit...

La sensació de vida estàtica flueix pel nostre interior i en la contemplació de la natura, en perfecta simbiosi.
Llum sedant, amable, pacífica, victoriosa.
Bell poema i bella foto.
Olga

Calpurni ha dit...

Grècies pels vostres comentaris.
La vida es viu però també es pot contamplar com ben diu Olga.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada