EMPREMTES

Un poema és l'espai insubstiuïble de les coses. RAMON RAMON

divendres, 30 de desembre de 2011

NOU ANY


(Imatge pròpia)
Quan canvia l’any
ja han caigut les fulles de la decepció
i es revifen les branques de la il·lusió.

Quan mor l’any
desapareixen tots els vents de la tristor
i arriba la suau brisa de l’alegria.

Quan canvia l’any
de sobte s’apaga el fanal de la foscor
i ens enlluerna la nova llum del dia.

Quan mor l’any
es despulla el temps, llança tot el seu verí,
i l’esperança, gojosa, es vist de setí.

Quan canvia l’any...
Quan canvia l'any,
fora les paraules
de mal averany.
*
El canvi de l'any
dibuixa paraules
de plata a l'estany.
               Olga Xirinacs
----
Quan canvia l'any
les ones retornen el tresor marí.
La sorra ombrejada blanqueja el seu tapís.
                    Jesús Tomás
----
Quan canvia l'any
entre la foscor llueix l'esperança
mots i cor enceten una nova dansa.
                Novesflors
----
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.

                Carmen
----
Quan comença l'any, tot s'apuja,
i tu ets conscient
del valor dels desitjos.

Per cap d'any tot comença,
per "fin de año" només acaba.

                Helena Bonals
----
Quan canvia l'any
deixem els paranys,
i estrenem afanys!
               Fanal Blau
----
Quan canvia l'any,
amb un immens somriure
estrenem el nou!
               Gemma
----
Quan canvia l'any
es travessa una efímera
ratlla en el temps fugisser.

Quan canvia l'any
roman l'experiència que
ens ensenya com caure a l'ensopegar.
                  Xavier Vidal Torrella
----
Quan canvia l'any,
res no canvia,
més enllà dels paisatges
on tot està per descobrir.
                  Pilar
----
Quan canvia l'any
tot està per inventar,
per descobrir,
per pintar
de nous colors
el nou camí
que tornem a començar.
                  Joan Fer
----
Que tingueu un bon any
sense cap parany ni engany
ni, tampoc, cap afany estrany
que us porti per mal viarany
i, així, poder veure’ns enguany
encara que sigui pel forat del pany.

                  Papallona Blava
----
Quan canvia l'any...
no aneu per mal viarany;
Sinó voleu fer algun plany
provocat per algun dany

                  M. Roser Algué Vendrells

                 [Si voleu podeu continuar el poema amb altres apariats.
Seran ben vinguts]

dijous, 29 de desembre de 2011

INNOCENTADA


El post anterior és una innocentada.
Dubte molt que Rajoy haja escrit, ni fart de vi, un poema en la seua vida (si no és així Presidència del govern espanyol ho desmentirà).
Sí és veritat que va fer la "mili" a València i el seu gust per la festa (informació treta d'El Temps).
No és veritat que jo tinga un conegut que va fer la "mili" amb ell i molt menys que posseïra un poema d'ell.
Per descomptat, el poema és meu (es pot endevinar ja que és molt dolent).
Les innocentades són així.

dimecres, 28 de desembre de 2011

RAJOY, POETA

De tots es sabut (i si no ja ho conte jo) que el recent elegit president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy, va fer la “mili” a València allà per l’any 1979. Segons conten les cròniques s’ho va passar d’allò més bé a les nostres platges i restaurants. Segons els propis comentaris, entre nosaltres va passar “alguns dels millors dies de la seua vida”. Les cròniques parlen també de la seua capacitat per seduir xiques valencianes.
Fins que va jurar bandera, va estar destinat al campament de Marines (Camp de Túria), a 35 quilòmetres al nord-oest del cap i casal, prop de la meua localitat de residència. Un conegut meu que va fer la “mili” amb ell guarda des d’aleshores un paper amb una sextina escrita per Rajoy en una de les festes nocturnes en les que es va prodigar. No sé molt bé a qui està referint-se si a una de les xicones valencianes que va conéixer ací o a Espanya (que de segur ja tenia en el cap en aquella data).
Aquest és el poema:

A TI

Necesito tu encanto: esta límpida figura.
Necesito tu boca: esta sincera frescura.
Suspiro noche y día, gozoso, por encontrarte.
Morir quiero en tus brazos, en tu permanente abrigo.
Ya nada me dañará si siempre estoy contigo.
Sí, ahora sólo siento que vivo para amarte.

(Nota: les lletres grans les he destacat jo)

dissabte, 24 de desembre de 2011

NADAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
                                        A Emili Badiella
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar
Joan Salvat-Papasseit
L'irradiador del port i les gavines

dimecres, 21 de desembre de 2011

POEMA AMB DATA (I): VINT-I-U DE DESEMBRE

Amb aquest epígraf inicie una nova secció al meu blog dedicat a la poesia. Inclouré ací poemes que continguen una data. El poeta o la poeta sap molt bé perquè l'ha inclòs, nosaltres simplement intentarem deduir-ho. Unes vegades estarà molt més clar que altres. Els publicaré coincidint amb la data del calendari. Comença la sèrie amb un poema de Maria-Mercè Marçal:

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Faia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
Maria-Mercé Marçal
Bruixa de dol (dins Llengua abolida)
Poesia 3i4, 1989

diumenge, 18 de desembre de 2011

AB SES REPICADES BOTES...


(Imatege presa d'ací)
Est jove que balla i canta
ab ses repicades botes,
pareix festeja-les totes.

A totes vol festejar,
segons és de bolliciós;
també es prea de graciós
ab sos dits i motejar;
si el mirau en lo ballar
i ses repicades botes,
pareix festeja-les totes.

Balla i canta fora el so,
fent gestos i remanyoles,
i, en palmes i castanyoles,
creu-se que ell és i altri no:
en tanta presumpció,
i ab ses repicades botes,
pareix festeja-les totes.
Joan Timoneda
Flor d'enamorats
Tres i Quatre, 1984

dijous, 15 de desembre de 2011

OMBRA

(Imatge presa d'ací)
Dormia al meu costat.
                                    Diàriament
es despertava quan jo dormia.
Caminava junt als meus passos.
Era a la meua ombra sobre les parets.
Seia quan jo seia.
Menjava si jo menjava.
La companyia era contínua.
Sempre hi era on jo estava.
Sempre, sempre, sempre...
                             des que vaig nàixer,
durant tota la vida,
fins el dia què ella va decidir
abandonar
                   la meua companyia.

diumenge, 11 de desembre de 2011

ÚTERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L’home és el seu propi infant incapaç de nàixer,
Confinat per sempre en la seua tomba mòbil,
En la seua vagina de mots: persistents, hàbils
Però sense mai acabar el dur treball de l’ésser.

És el seu vell testimoni paralitzat en la finestra
I mirant el seu reflex en l’esperança voluble
Per aparéixer derrotat per la dèbil ambició
En comptes d’eixir finalment per la porta principal.

S’ha quedat en l’ahir mirant l’endemà,
En el grup, aïllat en el camí inhumà
D’aquest món exterior que ell no pot acceptar.

L’home no és ell mateix i mai ha estat
Una altra cosa que un peu, que un cap, una mà:
Fragments d’una esperança nascuda morta sense unitat.

Yannis  Youlountas
Douze nuits au serail
La Gouttière, 2004
(Traducció feta per mi de l'original en francés)

dijous, 8 de desembre de 2011

PUNT DE LLIBRE (X)

La col·lecció de punts de llibres de El Cau de Calpurni va ampliant-se. Arribem al deu. El poema és de Carles Vicent Siscar i Vicens, està en el llibre publicat per 3 i 4, Carn endins que va ser guanyador del XXX premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March l'any 2010. La imatge que serveix de suport és una escultura de Rodin, Danaïde. Espere que us agrade.

dimarts, 6 de desembre de 2011

M'AGRADEN AQUESTES PARAULES

Aquestes paraules m'agraden, com m'agraden tantes i tantes. Són belles per la seua forma, pels seu significat, perquè estan dins de poemes...
Aquestes paraules i moltes altres forman part d'un llistat que em vaig fer quan llegia poemes de Joan Vicent Clar. Quan vaig començar la lectura m'assaltaven i no vaig poder deixar d'anotar-les. Són un petit tresor i vull compartir-les amb tots vosaltres. (Amb algunes la visita al diccionari és obligada).
(Joan Gris, El llibre roig, 1925)












 mustigar
àulic
centellejar
singlons
grànul
refringir
fal·lera
heteròmera
grufar
mirotejar
jull
brial
bisbètic
clovella
platiniridi
ardència
copaiba
gonelles
patollar
pledejaire

Podeu visitar aquest post meu si voleu saber més sobre Joan Vicent Clar.

diumenge, 4 de desembre de 2011

VERS SOLT (V)


el temps és un combat de la nostàlgia,
una tristesa imposada.



(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Els versos solts que he triat estan dins del poema SUBSTÀNCIA del llibre de Xúlio Ricardo Trigo, La veritat cansa (Bromera poesia, 2005).


Ací podeu llegir el poema complet, però abans intenteu imaginar-lo.

dimecres, 30 de novembre de 2011

LLUERNES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

diumenge, 27 de novembre de 2011

DARRERA PROJECCIÓ DE LA LLUM SOBRE ELS DARRERS DIES D’HIVERN

(Fotomuntatge fet a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)
L’home reflecteix la seua imatge
sobre la suau pàtina del mar de la incertesa
entre esplendoroses cendres
de temps viscut.
                                Silenci de renúncia.

dijous, 24 de novembre de 2011

INSOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
  Hi ha nits que em passege per la cambra
com una cabra en febre
o m'ofegue amb la impotència
dels ocells a la gàbia.
Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix,
enfonsant-me als rius de la memòria,
nedant contra corrents, davallant esperances,
posant-li límits clars a la basarda,
abrandant veus, cremant
llavis, esperant que els ocells
estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn
o que a les flors més altes
reste l'alba aturada.
Jaume Pérez Montaner
Adveniment de l'odi
Tres  i Quatre, poesia,  1976 
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 21 de novembre de 2011

HOMENATGE A DARWIN


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El vuitanta-dos
coma zero sis per cent
del creixement ponderat
d'aquesta economia mundial
ha estat, enguany passat,
de diners purs.
És just i saludable,
és espiritual progrés i pura estètica,
que els acrescuts mengen paper moneda.
S'albira l'home nou,
la nova era.
La resta és
això que tots sabeu:
Davos i Seattle.
La impura carn canalla que protesta.
Antoni Ferrer
Cant Temporal
Tandem Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací

divendres, 18 de novembre de 2011

RODA DE VEUS ENCALLADES ALS ESCULLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
I

Al final,
un silenci de tots
es va endur el nom
i tot allò que obria.

II

Perquè buscava la set
vaig beure'm el desig salobre
que a canvi m'oferies.

III

Mulle el dit
al ventre blavíssim de la mar.
Xop de gana,
l'enlaire ardent, ensangonat...
D'on vindrà l'atzar?

Carles Vicent Siscar i Vicens
Carn Endins
Poesia 3i4
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 14 de novembre de 2011

OBLIDADOR


(Imatge presa d´ací)
només qui deslliga l'amarra
i enrere deixa el cuirassat
del Records de plom i de vesc
perquè l'Oceà l'engolesca,
es lliura a l'obert de la vida
tal com l'ocell es lliura al vol.
Elies Barberà
Zoo
Bromera Poesia, 2006
Més sobre l'autor, ací

divendres, 11 de novembre de 2011

JAUME BRU I VIDAL

(Jaume Bru i Vidal l'any 1990)
Quan vaig començar a escriure aquest blog vaig retre homenatge al poeta valencià Jaume Bru i Vidal amb aquestes paraules:
"Ací deixe un poema de Jaume Bru i Vidal. És el meu homenatge al que va ser professor meu allà pels anys 73-74 del segle passat a la Filial de l’institut “Lluís Vives”, a Godella. Ell va despertar en mi l’amor per l’art. Aleshores no el coneixia com a poeta, només era Don Santiago, professor d’Història d’Art (i director de la Filial). De les seues classes recorde les seues petites mans escrivint a la pissarra. Potser jo ja intuïa la poesia entre el seus dits."
Hui fa onze anys que ens va deixar. De nou vull recordar-lo amb un dels seus poemes:

HOME, TU QUEDARÀS

HOME, tu quedaràs com queda aquella
pedra oblidada a vora del camí,
veuràs passar les llunes i les ombres
i els sols i els dies clars i els corbs i els vidres.

I restaràs tot sol, sol entre els hòmens,
entre els altres com tu, que també viuen
ben sols, encar que diuen companyia.

I tu seràs alhora herba o empremta,
o pols d'aquell camí que tots calciguen,
o tija assedegada, o arrel morta.

Es inútil que escapes de la terra.
Escapar? Com i a on? Ets, acàs, aire?

Eternament, clavat, sens tu saber-ho
veuràs que la llum passa.

Jaume Bru i Vidal
Home Endins (Antologia poètica)
Consell Valencià de Cultura, 1999
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 8 de novembre de 2011

ALBA D’AMOR

(Descans en la collita, Adolphe Bouguereau)
La sal de l’amor ocult
viscuda amb l’enyor
de la ingenuïtat d’una mirada tendra.

divendres, 4 de novembre de 2011

L'ACOLLIDOR SO DEL SAXO

( El saxofón antiguo, plateado de José Antonio del Castillo Martín)

Sota la pluja d'espurnes i el rètol onejant de licors que ja no existeixen la tarda sempre arriba per sorpresa. Des de la finestra podeu veure la ciutat imprecisa. A la ciutat cau la pluja. El món comença a enfosquir-se. Què fer?
Unes mans càlides llisquen per la porta oberta, per damunt de les espatles. Uns llavis sobre altres llavis. Amb fúria, patèticament assaboriu la lluminosa tendresa, la sang de les besades. L'acollidor so del saxo podria acaronar la seua pell i perdurar en el futur d'una mirada.
Et perds amb ella, amb la música i amb la pluja, amb tu.
Francesc Rodrigo
Tigre d'esguard tèrbol
Amós Belinchón, editor
Més sobre l'autor,  ací

dimarts, 1 de novembre de 2011

BOUQUINISTES


(Les bouquinistes, quadre original d'Edouard Cortes)


dissabte, 29 d’octubre de 2011

ODA ESTRANYA A VALÈNCIA


                    
     Per honorar la Copa.
   In memoriam Abû Abd Al·lah ibn al-Abbâr (1198-1260)
Sóc fill de primavera. Els Bessons m'engendraren. 
Vaig nàixer quan la neu daurava les muntanyes 
del meu Benicadell amb l'estel blau d'Aquàrius. 
La Verge s'arborava en el llevant del cor. 
Fou l'hivern poderós de l'any cinquanta-quatre. 
La meua vall morisca, ibèrica i profunda 
és un castell de llances. Em dic Salvador Jàfer, 
sóc soldat de la lluna verdosa de l'estiu, 
sóc l'estirp abolida d'Abû Ja far al Waqqâxî. 
Parle el bell català que els meus senyors del nord, 
fa segles, m'ensenyaren, i he oblidat l'alifat. 
Me'n vaig pujar a València, buscant el pa i l'amor, 
pensant que trobaria a dalt dels minarets 
el bes del sol a l'alba i el cel tot de maragda. 
I qui em dirà que València només és
putrefacció, pudor de llim? potser la malaltia? 
Hi he viscut tants anys! M'hi sent exiliat, 
contret de tants espasmes! Foll d'haver-hi estimat 
el riu del contraamor. El poder ens negava 
qualsevol esperança, que s'emmerde el poder! 
El poder ens llevava qualsevol confiança, 
que s'ho fenya el poder! El poder bramulava 
perquè podia encara! El meu estrany país, 
de tan llarg i tan prim que no té ni voreres, 
agafa els trens que xiulen a l'Estació del Nord 
i amb fumeres d'atzur s'enfila vers l'incert: 
                          Estació de França. 
S'encisa en la riera i baixa cap al port, 
rumbeja entre floristes perfumades de Rambla, 
seguirà cap al nord, girarà vers el sud? 
Amb els ulls-diamants s'ajaça en la Ribera, 
s'empina a les muntanyes que guaiten l'Aragó, 
besarà els Pirineus o el blau alacantí? 
Bé sap ell que l'esperen els braços cetrinats 
d'aquells amants antics, moros de cara blanca. 
I Al·là que conspirava amb sant Jordi del Drac 
per Alcoi, per Aitana, el Montgó, Cocentaina, 
tota la Vall d'Albaida, mantells de Bocairent, 
teixits d'Alfarrasí, el Ràfol de Salem 
i el meu cor escampant-se com el suc de magrana.

Aquest poema obtingué l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona de l'any 1980 
Salvador Jàfer
Produccions Ansietat (1970-1988)
Poesia 3i4, 1988
podeu trobar un bon comentari sobre el poema.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

QUADERN

(El naixement de Venus - Botticelli)

divendres, 21 d’octubre de 2011

EUTERPE


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                               A Laura Juan
                               que viu en un castell de notes musicals.     

I al seté dia, Euterpe va escriure una partitura de paraules
             amb els sons de l’univers.
Discretament filà gemecs primitius en llenços de temps.
Orquestrà amb fluïdesa roselles i vents,
                                                            volcans i gebre.
Transformà muralles antigues en plàcids camins.
Cisellà aigües profundes dansant a ritme d’ecos.
Va fer lliscar cossos nus sobre pentagrames nus.
Recollí violins de flors entre les notes del capvespre.
Navegà en una embarcació timonejada per àngels 
                                                             adolescents.
Amb una espasa d’oceans de sorolls ultrapassà
el temps i trencà murs tel·lúrics i helicoïdals.

Després jugà a l’amagatall en escales de gràcils graons.
Caminà secretament sobre les aigües del mar
i quan agafà la darrera ona la va fer esclatar
en una immensa cascada de llums i sons.

Finalment, l’endemà, intentà descansar sense aconseguir-ho.

(Orfeu, aclaparat i sorprés, s’amagà en un cistell
de jacints, lilàs, roses, narcisos i clavells).