EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dimarts, 27 d’abril de 2010

POEMA

És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
                        obtindreu
un ocell que mourà
les ales.

 (Imatge treta del blog "El cau de les Nereides")










Tret del llibre "Poemes d'anada i de tornada" (Antologia) de JOAN BROSSA. Ed. Pre-textos/Pedra de Toc.

diumenge, 25 d’abril de 2010

SIGNES

Brollador d’aigua.
Inesborrables dies.
Indefugibles.



 
Pellofa buida,
nafra que mai es tanca.
Passes insomnes.










Núvols s’esbullen
sobre muntanyes fosques.
Amarg presagi.

 
 
Rajos de llum,
inescrutable arbreda.
Volguda quimera.

 
 
 
 
Joncs doblegats,
espases al biaix.
Somnis perduts.

 
 
 
Horitzó etern,
tan incommensurable!
Íntima tragèdia.





Entre les pedres,
fòssils, llums immutables.
Quadern de bitàcola






(Fotos d'internet. La primera és meua)

dijous, 22 d’abril de 2010

TBAMÉ AMB LA POIESA?

Sgenos etsduis ratleziats per una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l’odrre en que les ltleres esteiugn ecsriets, l’úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i l’útlmia ltlera esteiugn ecsriets en la psioció corcreta.
La retsa pdoen etsar ttaolmnte mal i ecnraa pordàs leligr el txet snsee pobrleems, pquerè no lliegm ltlera a ltlera sniò cdaa paalura en un cotnxet.

Psasa axiò tbamé amb la poiesa?

 
 
 
Horaecians
 
[I]
 
res no m'argada tnat
com enrmaar-me d'oli cru
el piemtnó trorat, tllaat en tiers.
 
catne lvlaors, dtirset, roane amb l'oli cru, amb els pordcutes de la trera.
 
m'aragda mlot el piemtnó trorat,
mes no msasa trorat, que el dersgcaia,
snió amb aequlla cran mlolar que té
en llvear-li la crstoa sorarcada.
 
l'epoxse dins el palt en togandes iitancnts,
l'eranme d'oli cru amb un psesic de sal 
i squue mlot de pa,
com fan els proebs,
en l'oli, que té sal i ha pers una sbaor del piemtnó trorat.
 
dpresés, en un psesic
del dit gors i el dit ínedx, amb un tors de pa,
aagfe un tors de piemtnó, l'enilare àvaidment,
euríscaticmaent,
me'l mrie en l'arie.
 
de veagdes aribre a l'ètxasi, a l'ogarmse.
 
colc els ulls i me'l fot.

Vinect Adnérs Etslelés
                                   (em prdeone)

dilluns, 19 d’abril de 2010

WANG WEI




Dia a dia l'home envelleix en va.
Any rere any la primavera sempre torna.

 Dos versos d'una poesia xinesa de l'època Tang: cadascú d'ells està integrat per cinc paraules, és a dir, cinc ideogrames estilitzats. Així els suggeriments pictòrics queden necessàriament associats a les imatges poètiques.

L'autor és Wang Wei (699-759).

divendres, 16 d’abril de 2010

DE POETES CREATS PER MI: SERAFÍ JOVER

Serafí Jover va nàixer l’any 1901 a Sagunt dins d’una família obrera i va morir a Flix el 15 de novembre de 1938 durant la retirada de l’exèrcit republicà del front de l’Ebre. La seua família es va traslladar a Barcelona quan ell tenia tres anys. Tingué una infantesa marcada per les penalitats familiars. Gràcies al treball en una impremta pogué publicar el seu primer poemari, “Les ales de la incertesa” que va passar inadvertit per a la crítica literària del moment. Va ser amb “La suau pell” que la seua obra començà a ser coneguda als àmbits culturals de Catalunya. Obtingué el total reconeixement com a poeta amb l’obra pòstuma “Crits i paranys” escrita durant la seua estada al front. El manuscrit va aparèixer entre les seus pertinences després de la seua mort.
A aquest darrer llibre pertany el següent poema.

(Foto: Miguel David)

ALLÒ QUE RESTA

Hem caminat entre fantasmes de llums
–somriures petrificats–
que ens han acompanyat sempre.
Hem marcat el nostre camí
amb fites de marbre corpori.
L’avenir ens ha imprès l’estigma de la vida.
Les batalles perdudes ens han fet madurar.
Les indecisions fosques ens han foradat els somnis.
Els camins triats i els no triats ens han mudat els segons
–la brúixola exacta o inexacta.
L’empremta del temps, marcada a foc sobre la pell.
I malgrat haver odiat el monstre de la vida
ell ens ha fet lliures amb destins lliures.

Allò que resta es resumeix en un càlcul exacte,
en un control de possibilitats.
Les realitzacions, curtes,
les possibilitats, minvades.
A la fi, ara, només en resta l’esperança
–un artefacte del passat,
un subterfugi de la memòria,
una necessitat per a concloure el viatge.

dimecres, 14 d’abril de 2010

REPÚBLICA


-----------------

Com a homenatge a la República, hui dia 14 d'abril, he fet aquests dos poemes visuals inspirats en el també poema visual "Elegia al Che" de Joan Brossa fet a l'any 1978.

diumenge, 11 d’abril de 2010

BALCONS DE POESIA

Fa uns dies he estat en Còrdova i he pogut delectar-me amb la lectura de versos de Miguel Hernández. 300 balcons de la ciutat estan lluint cartells amb la seua poesia.

(Les fotografies són meues)
Un bell homenatge a aquest poeta dins de les activitats dedicades a la poesia que per 7é any consecutiu es fan en aquesta ciutat: “COSMOPOÉTICA 2010”. Ací podeu trobar més informació.

divendres, 9 d’abril de 2010

POEMA INFANTIL?

MAREGASSA

Fa vent.
I el port?
És lent.
Vols sort?
Som cent.
I el llamp?
Tinc fam.
Fas foc?
Tinc fred.
Vols fum?
Un rem.
Quin mar?
El temps.
(Imatges d'Internet, no identificades).

Tret del poemari de Josep Ballester "Els ulls al cel i l'ànima a la mar" Ed. Bromera. Més informació sobre l'autor, aquí.



dilluns, 5 d’abril de 2010

DOLOR

(Foto: Horitzó, Iruma)

De cop i volta
a l’horitzó es barregen
dolor i temps.

divendres, 2 d’abril de 2010

MIRATGE DE SATURN

       EL NOSTRE esforç era fort com el diamant,
era un nom llarg i immens, esclatava en la boira, anul·lava
ciutats, expirava i sorgia com un foc capvespral, ens ajudava
a viure tots els mons acabats.
      Navegue en la teua ànima com un peix abissal,
somiaré els teus llavis com un déu espectral, vull escoltar-te
el cor com un arbre immortal.
      Quin vellut subterrani els foscos ulls tan foscos
del meu company callat!

(Imatge: La mutilació d'Urà per Cronos.
Giorgio Vasari i Cristofaro Gherardi, Palazzo Vecchio, Florència, Itàlia, ca. 1540)

Tret de "Els caçadors salvatges". Salvador Jàfer. Poesía 3 i 4. 1984
Més sobre Salvador Jàfer, aquí i aquí .