EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 30 de gener del 2010

ULLS DE MIRADA TRISTA


Hi ha onades que endevinen la llum.
Hi ha bressols de nits que encalmen els delers.
Hi ha passes que, amb tot, arriben al final.
Hi ha el teu cos que escaliva el meu desig.
Hi ha turments que baixen per graons de pell.
Hi ha trista gent que torna a casa, de nit, cansada de foradar estrelles.
Hi ha sorolls que pugen silenciosament costeres de violins.
Hi ha, a hora foscant, ulls de mirada trista que es perden en l’eternitat.


Aquest poema meu està inclòs en la publicació dels XXXI premis Picassent.
(La il·lustració l'ha triat l'editorial)

dijous, 28 de gener del 2010

EL PODER DE LA POESIA

El poder de la poesia


Animal castigat per la insolència
de creure que és possible
salvar els versos nobles,
els intrèpids fulgors de la metàfora,
el sediment sublim de la follia
o l’abraçada de la mort.


                               Aqueix sóc jo,
qui amb llavi incandescent,
beu a glops la quimera
del foc que destrueix l’ordre establert,
monstre desolador, rapaç
d'urpa assassina,
                      jo, l'única esperança
de retornar-li al somni la grandesa
que els déus i llurs esbirros
li han arrabassat.

Del poltre estant, sofrisc tortura,
però el secret morirà amb mi,
no és poeta qui vol,
sinó qui serva
l’amarga puresa d'aquest do
                            com el suprem tresor,
essència del poder...

Tret de "L'amarga puresa del do", Rafael Català i Moros. Perifèric Edicions.

Aquest poema té una cita prèvia de Luís Cernuda que diu "¿Es que pueden creer en ser poetas si ya no tienen el poder, la locura para creer en mí y en mi secreto?"
Quin poder té el poeta? Quin poder té la poesia?
Considere que el major poder que té el poeta és caminar tranquil·lament per Utopia.

dimecres, 27 de gener del 2010

XXXI PREMI PICASSENT Cristòfor Aguado i Medina

Ahir vaig arreplegar el 1r premi de poesia "Cristòfor Aguado i Medina" a la Casa de Cultura d'aquesta localitat valenciana. L'acte va ser molt emotiu. L'ajuntament ha editat un llibre que recull tots els escrits guanyadors (narrativa i poesia). M'ha fet molta il·lusió veure publicades per primera vegada les meues poesies en paper. Enhorabona als companys premiats.
(Nota: Cristòfor Aguado i Medina, va ser el primer regidor de cultura de la democràcia en aquesta localitat, inspirador dels premis i treballador de l'ensenyament)

dimecres, 20 de gener del 2010

DONA'M LA MÀ - J. SALVAT-PAPASSEIT / OVIDI MONTLLOR



DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                                           bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
                                  miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.


Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu


ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.


Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
                                          bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

dissabte, 16 de gener del 2010

QUÈ POC ES LLIG POESIA!

Aquest llibre ha romàs verge a les prestatgeries d'una biblioteca pública més de 20 anys. És de poesia. I com aquest, cents i cents més esperen que una mà amable fullege i mire les seues pàgines.

dimecres, 13 de gener del 2010

ANIMALADA POÈTICA


Encontre de joves poetes de les Illes, el País Valencià i el Principat (Pau Castanyer, Glòria Julià, Fàtima Anglada, Alfons Navarret, Vicent Almela, Eduard Ramírez, Josep Pedrals, Blanca Llum Vidal...), organitzat en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes. Cadascun dels poetes llegirà alguna de les seues composicions.

Dimarts 19 de gener de 2010, a les 19 h, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12 - València. Tel  963157799)

diumenge, 10 de gener del 2010

PERIPLE

Amb el meu poc coneixement del francés he gosat fer una traducció d'un poema escrit pel poeta francés contemporani Yannis Youlountas -d'origen grec- que m'ha emocionat ja que tracta sobre l'emigració: el retorn de son pare a Grècia.

PERIPLE


Tornar sobre les seues passes, és anar contracorrent,
en rivet de pestanyes cap a l’encís cristal•lí
nevat que l’exili i els pesars abeuren,
escalar per on el penyal ha vessat una llàgrima.

Tornar sobre les seues passes, és embenar la ferida
entreoberta al matí de la partença esperada
que, al fil incert dels anys, es clivella
al barranc dolorós dels records perduts.

Tornar sobre les seues passes, és inspirar l’aroma
i retrobar el gust del desdejuni d’abans
dibuixant a les galtes buides, com un sèrum,
la porpra de la infantesa i la pell de la primavera.

Tornar sobre les seues passes, és abraçar als que
demà desapareixeran en la nit dels somriures
i, acaronant la seua front endurida i conquistada,
protegir llur memòria, vestir-la en quadern.

Tornar sobre les seues passes, és rellegir i posar
la seua palma en la pàgina i, d’una línia contínua,
reunir sense equipatge els temps descompostos,
orquestrar amb les mots la música de les veus.

Tornar sobre les seues passes, és finalment distingir
la seua llengua o el seu parlar, la seua febra provençal,
el seu poble cretenc... en accent prodigat,
revifant de colors l’emigrat comensal.

A la darrera aigualida, a la nit de la gran tornada,
pintar el seu llit de sang, a l’atzar del traspàs,
com un mariner traçant la riba, al seu torn,
al final de la vida, tornar sobre les seues passes.


Tret d’«Odyssées ». Yannis Youlountas La gouttière, 2007
              
                                                (El pare de Yannis en tornant a Grècia)

Segurament la traducció ha perdut significació (i, per descomptat, la rima), però no he resistit la temptació.Ací teniu la pàgina de l'autor:
http://www.youlountas.net/
Podeu escoltar ací el poema original cantat per Jacques Durbec:http://www.youlountas.net/spip.php?article41

dissabte, 2 de gener del 2010

POESIA VISUAL

Una imatge val més que mil paraules?
Feu totes les elucubracions que vulgueu al voltant del temps o sobre qualsevol altra cosa.
Pense que aquest poema pot inquietar.

        
(Més sobre la poesia visual de Toni Prat en http://www.poemesvisuals.com/)