EMPREMTES

La poesia és el mitjà més eficaç per moure els cors. PO CHU YI (772-846)

dissabte, 18 de novembre de 2017

EXISTEIX DE VERITAT EL TEMPS...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EXISTEIX DE VERITAT EL TEMPS...

Existeix de veritat el temps, el destructor?
Quan al cimal en pau enfonsarà el castell?
Aquest cor que infinitament pertany als déus,
quan és que el violentarà el demiürg?

Som de debò tan angoixosament frangibles
com el destí vol fer-nos comprovar?
La infància, la profunda i plena de promeses,
a les arrels, més tard emmudirà?

Ai, el fantasma de la caducitat
travessa com un fum 
aquell qui amb candidesa tot ho acull. 

En tant que allò que som, els agitats 
valem entre les forces que perduren,
com una cosa per a ús dels déus.

Rainer Maria Rilke
en Noves versions de Rilke
Joan Vinyoli
Ed. Empúries, 1985

GIEBT ES WIRKLICH DIE ZEIT... // Giebt es wirklich die Zeit, die zerstörende? / Wann, auf dem ruhenden Berg, zerbricht sie die Burg?  / Dieses Herz, das unendlich den Göttern gehörende, / wann vergewaltigts der Demiurg? // Sind wir wirklich so ängstlich Zerbrechliche,  / wie das Schicksal uns wahr machen will? / Ist die Kindheit, die tiefe, versprechliche, /  in den Wurzeln — später — still?  // Ach, das Gespenst des Vergänglichen, / durch den arglos Empfänglichen  / geht es, als war es ein Rauch.  // Als die, die wir sind, als die Treibenden,  / gelten wir doch bei bleibenden  / Kräften als göttlicher Brauch.

dimarts, 14 de novembre de 2017

[ALGÚ ENTRA EN UN BAR...]

(Nighthawks - Falcons de la nit d'Edward Hopper)
Algú entra en un bar, demana una copa.
Cerca després refugi en una taula
del fons, espera algú.

Així succeeix sempre: van entrant a poc a poc,
conjurant la boira que els cobreix,
disposant després, al costat de la porta,
els llibres, els paraigües, totes les seues pertinences.

També la seua solitud,
la mateixa que recullen més tard a l’eixida
però encara més cruel.

Basilio Sánchez
La mirada apacible
Ed. Pre-textos, 1996
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

Alguien entra en un bar, pide una copa. / Busca luego refugio en una mesa / del fondo, espera a alguien. // Así sucede siempre: van entrando despacio, / conjurando la niebla que les cubre, / disponiendo después, junto a la puerta, / los libros, los paraguas, todas sus pertenencias. // También su soledad, / la misma que recogen más tarde a la salida / pero aún más cruel.

dissabte, 11 de novembre de 2017

HORITZONS

(Platja de  Nules, Imatge pròpia)
HORITZONS

(Platja de Nules, juliol de 2013)

No sé qui és la dona
que, cada matí, sola,
busca cargols de mar
entre els blavons
d'una platja deserta.

Els recull, pacient,
i potser la remor
li du a cau d'orella
el desig d'un home que va estimar-la,
les últimes paraules del fill mort,
o tot l'ahir
d'una vida viscuda a pler.

A voltes, s'atura i mira el mar.
Com si comptara onades
o per fi haguera aprés
a llegir horitzons.

Sé que un dia l'assaltaré.
La miraré als ulls,
pararé la mà i, sense temença,
voldré escoltar els noms
que han de salvar-me.

Vicent Almela i Artíguez
També el vertigen
Viena edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 8 de novembre de 2017

POEMA AMB DATA: 8 DE NOVEMBRE DE 1913

(Imatge: Joan Navarro)
8 DE NOVEMBRE DE 1913

El sol anava omplint l’estança
amb una pols groga i diàfana.
Ho he recordat en despertar-me:
amor, avui és el teu sant.
I per això enllà de les finestres
fins la nevada llunyania és càlida,
i per això fins jo, la insomne,
com una combregant dormia.

Anna Akhmàtova 
Poesia completa 
Edicions de 1984, 2009
Més sobre l'autora. ací

[Traducció i edició de Jaume Creus]

dilluns, 6 de novembre de 2017

LABERINT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LABERINT

és paraula la vida
vençut silenci
foc que revifa la fullaraca morta
        de les hores

sobre les runes del temps la poesia
disposarà de nou l'atzar de tots els somnis

i trobaràs al vell espill dels dies
l'extrem del laberint


Vicent Alonso
Ritme de clepsidra
Ed. 3i4, 1986
Més sobre l'autor, ací

divendres, 3 de novembre de 2017

UNA PÈRDUA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
UNA PÈRDUA

És perquè venia de la nit
que la tarda em captivà.

Jo tenia sis anys
i la paret s’incendiava
amb el sol de cap al tard,
i un so greu de campana va allargar-se.

La porta no ha trobat mai més
el galze, sovint la sento batre.

Lala Blay
Plec de claror
Edicions Proa, 2005
Més sobre l'autora, acíací

dimarts, 31 d’octubre de 2017

[EN EL MIGDIA CANTA LA PARAULA...]

(Imatge presa d'ací)
En el migdia canta la paraula
o teuladí d’amor que vola al cel
alegre i pla, de tacte a cotó en pèl
de llum creixent, i gust melós de fraula.
Tardor de fulla al sol, caduca d’om
que minva i creix com llum de lluna en vida,
el nostre cor batega sense mida
cançons de fruita fresca de repom.

Més dolç que el pa de llet és el teu nom
amb xocolata, trufa i nata dins
car m’encenc quan l’escolte pels camins
de vida en ple que s’obri amb un sol pom
i desemboca al mar d’una aigua al riu
que ara portem ben dins del nostre ser
com pluja fresca en cànter d’un verger
o flama encesa i viva en brau caliu.

Als llavis teus, el verb d’amor hi viu
sempre present com cant d’ocell tibant
que acampa al teu costat per sempre amant,
i ho deixa tot per fer el nostre niu
en tendre prat verdós i mar immens
d’una finestra al món als braços teus
des d’on bramem, a tots, les nostres veus
del nostre estiu que és clar, volgut i intens.
Migdia bru, paraula que a mi vens
naix a les nostres vides sempre plenes
com crit de fe i emporta’t hui les penes,
aromatitza el cel del teu encens.

Alejandro Llabata Lleonart
En mi la nit, en tu la llum
Pagès Editors, 2017
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 28 d’octubre de 2017

XERIC

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
XERIC

Ningú no ho sap, i els límits de les hores 
t’inviten inclements a la desfeta 
que duus clavada amb fel al moll dels ossos. 
Ningú no ho sap, ningú, i aquest silenci... 
Els rostolls et travessen l’espinada 
i amb un vencill t’has fet un nus al sexe 
perquè resti en somort. Sents les cigales? 
Xerriquen, xerrotegen i s’esbafen 
bo i mirant-te, tot nu. Quin espectacle! 
Verolarà el raïm i seràs lluny, 
es vinclarà el sarment curull de fruit 
i no hi seràs. Les figues coll de dama 
esperaran, estoiques, les formigues 
i els ametllers s’esqueixaran de branques. 
La casa del teu pare, la masia, 
ja no s’adorm amb tu. Vols que ho escampi 
a tots els vents? Aquesta malifeta 
et cremarà per dins per anys que visquis. 
Que malparit. Fins els gripaus et fugen. 


Josep Fàbrega Selva
Sense bitllet de tornada
Pagès Editors, 2015
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 25 d’octubre de 2017

[T'ESCRIURIA DES D'UN COSMOS FICTICI...]

(Imatge presa d'ací)
T’escriuria des d’un cosmos fictici cartes tan llargues com 
      [l’esperança que nodririen els teus viatges. 
Els teus anhels, els meus, el despertar de les latituds fluorescents. 
I miraries, perquè jo seria orb del meu esdevenidor, els horitzons 
      [il·luminats pels somnis quan exacerben la trobada. 
Sabries esperar? 
En el cel, on es dibuixen cossos blancs com alba primerenca, 
sabries veure-hi la naixença del temps? 
Ja series flama en la nit i hauries d’estar a l’aguait dels ulls, 
      [de mi;
i saber-te observada per solituds de pedra. 
Coneixeríem la fondària de les tenebres. 
Ensems patiríem l’espurneig de l’afany,
i seríem amants de l’infinit.


Ricard Ripoll
La causa dels exilis
Ed. Meteora, 2015
Més sobre l'autpr, acíací

diumenge, 22 d’octubre de 2017

EN VERMELL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EN VERMELL


Hi ha dies
que et trobes en vermell tots els semàfors.
No saps com es fa,
això d’ofegar les ganes d’arrencar a córrer
i haver-te d’aturar a cada cruïlla
i trobar-te a sota de la pell
alguna cosa que s’assembli a la calma
de què parlen els savis.
A les sales de vetlla dels tanatoris
hi fa el mateix fred que en algunes oficines.
Sònia Moll
Déu en algun lloc
Eumo Editorial, 2014
Més sobre l'autora, ací