EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dilluns, 16 d’octubre de 2017

PAÍS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PAÍS

a Toni Ferrer

Petit país que has patit
des que obrires els ulls: la mar dintre les nines
i els ametlers florits,
cadascuna de les petges que has deixat en descobrir
les fraus que el clivellen i els cims
més enlairats; de nord a sud, com un ventall ofert
o un espill sagrat.

Compartim aquest país
en el foc que encara bat en cada paraula dita
d'infant, de jove, d'ancià;
i compartim el desig que aviat es despentinarà
com una fera ferotge que ha sofert
jou i en diu prou,
i avant.


Maria Fullana
Els déus no abandonen Antoni (Homenatge a Antoni Ferrer)
Onada Edicions, 2015
Més sobre l'autora, ací

divendres, 13 d’octubre de 2017

L'HIVERNAR DE L'ÓS

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
L'HIVERNAR DE L'ÓS
Em vaig enamorar
del cordó umbilical.
Em donava els requeriments,
me’ls oferia a la boca.
Ara visc en l’enyor perpetu
de totes les vides
a què m’hauria pogut amarrar
amb aquell conducte
de carn i visions.
La meva mare
encara no sap
de les pintures rupestres
que li vaig dibuixar
a la paret uterina.
Anna Gual
El tubercle
3i4 Edicions, 2016
Més sobre l’autora, ací i ací

dimarts, 10 d’octubre de 2017

(necròpsia)

(Crist jacent de Mantegna)
(necròpsia)

la calma traspua
la pell de silenci
dels cossos badats
sobre la lasciva
fredor de la pedra
amb ferm bisturí
hi hem perfilat
tots els noms de l’oblit
-un únic, mistèric,
secret nom per a tots
apagau el llum
                               en sortir



Pere Perelló i Nomdedéu
Cants llebrers
Adia Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 7 d’octubre de 2017

AMB LA MÀ ESQUERRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AMB LA MÀ ESQUERRA

Cada seu vers, un corriol
que ens porta cap on no se sap
fins que de sobte ens hi estimbem,
enlluernats o a les palpentes.

Repassar poemes d’algú
que vam llegir fa temps:
com embocar carrers
d’una ciutat mig oblidada,

o endinsar-se en un bosc
on podem tornar a perdre’ns
i, quan menys ho esperem,
tot de cop retrobar-nos.


              A Tomas Tranströmer

Àlex Susanna
Filtracions
Edicions Proa, 2016
Més sobe l'autor, ací

dimecres, 4 d’octubre de 2017

POEMA AMB DATA (XCVII): 4 D'OCTUBRE

(Imatge no identificada prasa de la xarxa)
4 D'OCTUBRE
                                Per a Marisa i Juan

Succeeix a vegades que ja no em somie,
que no trobe la flama que se cenyeix
al prim horitzó dels meus dies.
Ara el cel sacseja com un fuet
l'estela del constant
passat, els silencis que espigaran
d'espants el rellotge que s’arena a la meua pell.
Les meues nits són un atles que s'adorm
en la set dels pals que llavors
van posar en els meus ulls esculls,
marees tèbies, onades, llunes ...
O potser, són els ecos de la còlera
que es va dur a una altra costa, ferides, matinades ...

Succeeix a vegades que no sóc el meu amo,
que xifre els plaers de l'adéu
tan enganxats a l'ànima, que la meua sang
i la meua fullaraca ja no brollen sinó
des del tenaç
clarejar que mor entre les meues parpelles.

Succeeix així que, de vegades, la memòria
és un recés pàl·lid del temps,
un càntic arriscat i groc
que al meu costat es cabdella i que a la fi mossega
el meu repòs fugaç, ert de fe,
com van dibuixant-se les cares
en la llum universal dels diumenges.

Jorge de Arco
La constancia del agua
La Garúa Libros, 2007
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

4 DE OCTUBRE// Para Marisa y Juan//Sucede a veces que ya no me sueño,/que no encuentro la llama que se ciñe/al delgado horizonte de mis días./Ahora el cielo sacude como un látigo/la estela del constante/pasado, los silencios que espigaran/de espantos el reloj que se arena en mi piel./Mis noches son un atlas que se duerme/en la sed de los mástiles que entonces/pusieron en mis ojos arrecifes,/mareas entibiadas, olas, lunas.../O tal vez, son los ecos de la cólera/que se llevó a otra costa, heridas, madrugadas...//Sucede a veces que no soy mi dueño,/que cifro los placeres del adiós/tan pegados al alma, que mi sangre/y mi hojarasca ya no brotan sino/desde el tenaz/alborear que muere entre mis párpados.//Sucede así que, a veces, la memoria/es un remanso pálido del tiempo,/un cántico arriesgado y amarillo/que a mi lado se ovilla y que al fin muerde/mi reposo fugaz, yerto de fe,/como van dibujándose los rostros/en la luz universal de los domingos.

dilluns, 2 d’octubre de 2017

CORATGE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CORATGE


I tot és acabar:
uns passos i marxar
de miracle en miracle.
Lligar-se fort al cau
el rictus i l’obstacle
per fer-ne el mateix trau.
Que tot és començar:
uns passos i tornar
de vernacle en vernacle.

Albert Balasch
Quadern del frau
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autor, ací

divendres, 29 de setembre de 2017

SOBREDOSIS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SOBREDOSIS

Ja ho veus,
seguim anomenant-te i
és una grapada de serradís
la teva carcanada
que se’ns podreix a la boca:

La primavera, mòrbida,
era un regust de sofre i
com una puta ventruda
sadollava de carnassa
el teu senzill poal
de la paciència.
Eres tot sol en el món,
no tenies ni enemics
que et dignifiquessin
creuclavant-te.
El no-res t’embolcallava
com una placenta marcida;
no tenies res més per estimar i 
quan la nit rodolava,
dessagnada ja de tot,
corries nu
per conductes seminals
cap a l’alba definitiva.
Amb una xeringa
curulla de llostre
has esclatat les bòfegues
d’haver viscut.

Jaume Munar
La pietat de pensar
Ed. Capaltard, 2005
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 25 de setembre de 2017

[L'OBSTINACIÓ DE LA MEMÒRIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L’obstinació de la memòria
mossega l’ham,
la fenedura de la llum.

Resistim com les coses fràgils:
amb la por de rompre
que les fa mutilar-se,

deixar d’intentar.

Àngels Moreno
L'usurpador
Pagès editors, 2017
Més sobre l'autora, ací i ací

divendres, 22 de setembre de 2017

MASCARADA

(Muntatge propi)
MASCARADA

No t’entenc quan afirmes
amb posat indolent:
«Sóc monàrquic absolutista
i per açò mateix, republicà».

Els polítics menteixen.
Hem nascut
per humanitzar el món
i fundar lliure
la Pàtria Universal de la Poesia.

Tu almenys ets portuguès.
Jo sóc d’una illa,
traïda pels seus fills,
que no té veu.

Els polítics trampegen,
mercadegen,
fan discursos,
i s’augmenten el sou.

Has vist Sacco i Vanzetti?
Déu i Marx semblen morts.

Ple de dies llegits,
em declar, insurgent
menorquí expoliat,
en el fons del meu cor
tanmateix anarquista.

Ponç Pons
Pessoanes
Ed. Bromera, 2004
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 19 de setembre de 2017

MEMÒRIA DE L'OBLIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MEMÒRIA DE L'OBLIT

Me quedé, interno, mágico, invisible,
desnudo como un ciego
EMILIO PRADOS

Vaig tancar la meua porta al món i al passat,
emprés en una trista silueta
de poeta exiliat, d’home
a la deriva dels somnis perduts ...
Vaig fremir davant l’espill com un ocell
que es vesteix amb el gel de la malenconia.
Així em vaig veure per dins, buit i fràgil,
amb la memòria trencada com el got badat
del qual no tornaré a beure mai
l'aigua dolça de ma casa de Màlaga.

Adéu. Adéu. Ja no estic amb mi
en els versos que escric cada nit.
Jo sóc part de l'oblit. M’han mort
al costat de l'ombra d’àngels ferits.

Sóc un convidat més de la foscor.

José Luis García Herrera
El lento abandono de la luz en la sombra
Editorial Denes, 2014
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

MEMORIA DEL OLVIDO /Cerré mi puerta al mundo y al ayer, / embarcado en una triste silueta / de poeta exiliado, de hombre / a la deriva de los sueños perdidos… / También frente al espejo como un pájaro / que viste con el hielo de la melancolía. / Así me vi por dentro, vacío y frágil, / con la memoria rota como el vaso quebrado / del que ya nunca más volveré a beber / el agua fresca de mi casa malagueña. // Adiós. Adiós. Yo no estoy conmigo / en los versos que escribo cada noche. / Soy parte del olvido. Me han muerto / junto a la sombra de ángeles heridos. // Soy un huésped más de las tinieblas.